“Catalunya és pionera al sud d’Europa en la implantació del model Barnahus, un abordatge integral que, amb les dades a les mans, ens demostra que és un èxit a l’hora de combatre la xacra de la violència sexual contra nens i nenes”. Així s’ha referit la consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, al desplegament de la xarxa Barnahus, que compta des de l’octubre de l’any passat amb 14 serveis arreu de Catalunya. En una roda de premsa a la seu de la conselleria, Martínez Bravo ha fet balanç de l’activitat d’aquests recursos que el 2024 van atendre un total de 2.897 casos d’infants i adolescents víctimes de violència sexual. 64 d’aquests casos van ser atesos a la Barnahus de la Seu d’Urgell.
“En només un any, els expedients oberts amb motiu compatible a un abús sexual s’han multiplicat per 2,5”, ha destacat Martínez Bravo. La consellera ha remarcat que es tracta d’un èxit compartit amb el conjunt de departaments del Govern català que formen part de l’Estratègia Barnahus (Drets Socials i Inclusió, Interior i Seguretat Pública, Educació, Salut, Justícia i Qualitat Democràtica i Igualtat i Feminisme), a més de la Fiscalia i la Judicatura. “Tots els membres de l’Estratègia Barnahus hem esmerçat esforços, tant a nivell formatiu com de recursos humans, per a fer possible el desplegament de la xarxa. Una feina conjunta que posa de manifest el compromís de les institucions per a evitar la revictimització dels infants i garantir que les víctimes i les seves famílies puguin ser atesos de la millor manera possible”.
Els reptes de l’Estratègia Barnahus per al 2025
La consellera ha manifestat que un dels principals reptes enguany és “la consolidació del model arreu del país”. En aquest sentit, ha explicat que es treballarà en la construcció d’espais definitius a 6 territoris i es desplegaran polítiques preventives i formació arreu de Catalunya.
Martínez Bravo també ha concretat que s’està impulsant una millora dels sistemes d’informació dels casos atesos a les Barnahus per a mesurar l’impacte del fenomen de les violències sexuals contra infants i adolescents. També s’ha referit a la importància d’analitzar el servei i ha anunciat que entre 2025 i 2027 es durà a terme un projecte d’avaluació externa.
Per a acabar, Martínez Bravo ha remarcat que un altre dels aspectes clau per la implantació del model amb què s’està treballant és l’elaboració i aprovació d’un nou protocol marc contra la violència envers la infància i l’adolescència i d’un Decret regulador del servei.
Balanç 2024
En el decurs de la roda de premsa, la consellera ha detallat els casos atesos l’any passat en cadascun dels serveis. “Cal tenir en compte que la fotografia que mostrem avui no inclou tot 2024, ja que Tarragona és l’única Barnahus que va estar activa tot l’any. La resta va començar a rebre casos a mida que es van anar posant en funcionament entre febrer i octubre”, ha explicat Martínez Bravo.
Pel que fa al perfil dels infants i adolescents atesos, la consellera ha destacat que 8 de cada 10 són nenes i que el 53,1% dels fets han tingut lloc en l’àmbit familiar de la víctima. Sobre les edats, els abusos patits entre els 12 i els 15 anys representen prop del 34% del total i la franja d’edat entre 5 i 8 anys concentren un 29,4% dels casos atesos als serveis Barnahus.
Pel que fa a l’estat judicial, prop del 45% dels casos atesos (1.297) estan judicialitzats.
Fites assolides
La posada en marxa de 13 serveis Barnahus l’any passat va suposar la contractació de 85 professionals per part de les entitats especialistes en infància que els gestionen. A més, Drets Socials i Inclusió de la Generalitat va incorporar 30 funcionaris que actuen com a referents dels centres i s’encarreguen de derivar-hi els casos.
Per a la gestió i coordinació dels centres Barnahus es van constituir també l’any passat les comissions territorials amb representació de cadascun dels departaments del Govern català implicats en el projecte. Aquestes comissions són l’eina principal de consulta, informació i debat, i poden proposar activitats i analitzar les necessitats socials de cada territori. A més, tenen la funció d’actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre les conselleries de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits que garanteixin una atenció especialitzada d’acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.
El desplegament de l’Estratègia ha implicat també un pla de formació que ha comptat amb les iniciatives següents:
- Sensibilització i difusió: Jornades de presentació en les localitats amb Unitats Integrades-Barnahus (1.500+ professionals) i visites guiades per a professionals de diferents sectors.
- Formació especialitzada: Cursos bàsics per a 500+ professionals i formació específica en trauma, entrevistes i actuació.
- Capacitació de professionals clau: Sessions específiques per jutges, fiscals, advocats, Mossos d’Esquadra, serveis socials i metges forenses.
- Tallers i workshops: Formacions pràctiques per a millorar la coordinació i l’abordatge integral entre professionals de diferents disciplines.
- Difusió i coneixement compartit: Presentació del model Barnahus en espais institucionals i acadèmics.
A dia d’avui, els 14 Barnahus compten també amb el projecte Huscan de teràpia amb gossos.
Si es té coneixement o sospita d’un maltractament infantil, s’ha de trucar al telèfon d’Infància Respon 116 111 o visitar www.totok.cat.