S’acumula la feina. Aquest article hauria de parlar de ventades, però, com que encara venta fort en el moment d’escriure’l, ajorno el resum. Toca parlar de l’excepcionalitat del mes de gener. Aquest és un resum de premsa de Meteocat. El mes de gener de 2026 va ser molt plujós a gran part de Catalunya i amb temperatura normal per l’època, lleugerament fred a muntanya i per sobre de la mitjana climàtica a les fondalades.
Cap onada de fred però, sí alguns dies marcadament freds. Per a trobar una pluviometria similar en un mes de gener cal remuntar-se a l’any 2020, vinculat al temporal Glòria, però en aquell cas la pluja va caure en un sol episodi i ara és conseqüència de la suma de diversos períodes de precipitació. Malgrat que encara queda el mes de febrer per a acabar l’hivern meteorològic, el sumatori de desembre i gener ja el posiciona com l’hivern més plujós des de 1995-1996.
Com deia, aquest gener ha estat un mes molt plujós a gran part de Catalunya, a excepció de punts del litoral Central, extrem sud del país i Pirineu, on el mes es qualifica de plujós. El pas de fronts i pertorbacions atlàntiques ha estat un continu al llarg del mes, fet que ha provocat precipitació extremament abundant, sobretot a la meitat oest del país. Aquestes dades destaquen perquè l’hivern és habitualment la segona estació més seca de l’any a bona part del país, després de l’estiu. Enguany, en canvi, estem davant de registres de precipitació inusuals, tant al gener com al desembre, que han causat acumulacions de pluja destacades, i gruixos de neu molt rellevants en diverses estacions meteorològiques.
Aquesta situació ha registrat rècords en diverses estacions automàtiques (XEMA), que tenen de 30 a 36 anys de dades, com per exemple els 185,2 mm a Sant Pere Pescador (Alt Empordà), 180,9 mm a la Tallada d’Empordà (Baix Empordà), 152,1 mm a Pinós (Solsonès), 136,5 mm a Tàrrega (Urgell), 126,2 mm al Canós (Segarra) o 99,5 mm a Castellnou de Seana (Pla d’Urgell).
Pel que fa a la temperatura, es podria considerar un mes normal per l’època, ja que el caràcter fred de les depressions atlàntiques “ha mantingut a ratlla” la situació, si bé l’absència de boira a la depressió Central ha provocat una anomalia marcadament positiva. D’altra banda, les successions d’episodis de precipitació de les últimes setmanes també han comportat una acumulació de neu excepcional a cotes mitjanes i sobretot altes del Pirineu, especialment al sector oriental, al vessant sud de l’occidental i al Prepirineu.
En alguns casos el gruix de neu acumulada ha arribat a assolir el metre i mig de neu al voltant dels 2.000 m. Com a exemple, l’estació automàtica de Núria (1.971 m, Ripollès) va mesurar 144 cm de neu acumulada el dilluns 26 de gener, nou rècord de la seva sèrie de 26 anys de dades de gruix de neu, un registre molt semblant als 142 cm del 30/01/2006. Caldria retrocedir fins a l’any 1996 per a trobar gruixos encara majors a la zona. L’estació de Cadí Nord (2.143 m) – Prat d’Aguiló va assolir 172 cm de neu acumulada el 20 de gener i no mesurava tanta neu des de l’any 2018. Als sectors més elevats del Pirineu occidental, els gruixos són semblants als de l’oriental, però encara queden lluny dels seus rècords, ja que als indrets d’altitud més alta la neu s’hi acumula al llarg de la temporada i els màxims se solen produir entre març i abril.
Els anteriors referents de tanta pluja i neu entre desembre i gener cal trobar-los des de 1950, en els anys, 1996-1997, 1995-1996 o 1971-1972. Quan tanquem febrer haurem de fer números del trimestre hivernal desembre-gener i febrer.
Per Francesc Mauri