Preguntes bastant pertinents

Lluís R. Samper Pascual

Si no hi ha diners per a les pensions de jubilació públiques, com és que n’hi ha per a les privades?

Si la gestió dels fons, per part de bancs, es dispersa, té un cost superior que la centralitzada?

Si les entitats privades no garanteixen els productes financers, qui supervisa llur intermediació?

Si els fons de pensions fossin gestionats per l’ens públic competent, aquest tindria més futur?

Si vivim més anys, com és que no canvien ni la cotització ni els factors de càlcul de la pensió ?

Si volem que es produeixi el relleu generacional, el retir hauria de ser obligatori als 65 anys?

Si el relleu es produís, no tindríem jubilats treballant exempts de cotitzar per vellesa, sinó joves?

Si s’ha cotitzat 30 anys, la pensió de retir hauria de ser sempre igual o superior al salari mínim?

Si persones que no han cotitzat mai cobren un import superior, és un flagrant greuge comparatiu?

Si molts jubilats no tenen cobertura sanitària, per què els és deduït un 3% per tal concepte?

Si l’Estat continua necessitant finançament, amb garanties el fons de reserva l’hauria de finançar?

Si en el passat no fou positiu finançar el govern, perquè ara ho seria en termes de rendibilitat?

Si es suprimeixen prestacions com la pensió de viduïtat, es generarà inseguretat jurídica?

Si ara es redueixen les pensions altes, per què no s’incrementen les baixes, també en funció punts?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]