Nova pròrroga forçosa dels lloguers i increment del 3,2% del salari mínim

Víctor Filloy
Víctor Filloy. Foto: SFG

El Govern ha aprovat aquest dimecres, a proposta del ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, el Projecte de llei de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu. Aquest text, tal com ha destacat Filloy, s’incardina en les polítiques que el Govern desenvolupa des de l’inici de la legislatura per fomentar l’accés i el manteniment de l’habitatge de lloguer.

El ministre ha posat en relleu que l’habitatge és una qüestió essencial des del primer dia de legislatura i que constitueix un dels eixos estratègics i un element cabdal per al Govern. Per aquest motiu, el nou Projecte de llei inclou una conjugació d’accions amb la voluntat de, en un context de tensió del mercat de lloguer, adoptar les mesures necessàries per garantir que tothom tingui accés a un habitatge.

Amb aquesta voluntat, i fruit de les reunions de treball impulsades amb els membres de la Taula Nacional de l’Habitatge, el Projecte de llei torna a preveure una pròrroga d’un any en els contractes d’arrendament d’habitatges que expirin durant el 2022. Per tant, la part arrendatària podrà exigir la renovació del contracte un any més i el preu del lloguer només podrà incrementar-se d’acord amb l’Índex de Preus del Consum (IPC).

Aquesta mesura de pròrroga legal dels contractes d’arrendament –que ja s’ha aplicat també als contractes que finalitzaven durant els anys 2019, 2020 i 2021– s’ha revelat com una acció d’eficàcia immediata.

Tot i això, en el text es mantenen les excepcions dels anys anteriors a la mencionada pròrroga del 2022. Així doncs, la part llogatera no podrà demanar-la quan la propietat cedeixi la finca al Govern per a usos socials o quan es vulgui recuperar l’immoble per a ús propi o familiar de fins a segon grau de consanguinitat, d’adopció o afinitat. L’ús propi o la cessió de l’habitatge previstos en aquest apartat han de ser per a un període mínim de cinc anys.

A més, en el nou Projecte de llei es manté l’excepció a la pròrroga si la renda de lloguer de l’habitatge supera l’import de 1.500 euros. Aquest import es refereix exclusivament al preu de l’habitatge i resten exclosos del seu còmput el preu de places d’aparcament o de subministraments.

Com a novetat d’enguany, en el text s’ha introduït una nova excepció la possibilitat de resoldre el contracte d’arrendament perquè s’hagin de fer obres per motius de seguretat, salubritat i higiene de l’edifici incompatibles amb l’ocupació de l’habitatge. Aquesta excepció no és aplicable a obres menors ni tampoc a obres de remodelació d’edificis, sinó que es tracta d’obres derivades del deure de conservació de la propietat que afecten la seguretat, la salubritat i la higiene.

És per això que s’ha exigit que les obres siguin objecte de llicència i que, a més, la incompatibilitat de les obres amb l’ocupació de la finca estigui certificada per la direcció facultativa, l’empresa contractista i l’empresa de prevenció de riscos laborals en el projecte i l’estudi de seguretat i salut. Així mateix, s’exigeix que l’inici de les obres es faci abans dels sis mesos posteriors a l’expiració del contracte d’arrendament.

 

Actuació sobre els contractes prorrogats durant l’any 2019

El Projecte de llei també contempla que els contractes de lloguer que van ser prorrogats legalment al 2019 puguin quedar fora de la pròrroga acordada per l’any 2022 si es compleixen diverses condicions. Així, es desafecten els contractes que van ser prorrogats a l’any 2019 sempre que es formalitzi un nou contracte de lloguer a favor de la persona que ja ocupa l’habitatge, acceptat de mutu acord per les dues parts, amb una durada mínima de 5 anys i es regularitzi la renda de lloguer, si escau, en un 10% com a màxim respecte l’actual.

En el cas que no s’arribi a un acord entre les parts o no es respectin les condicions establertes per a desafectar el contracte, la part arrendatària podrà exigir la pròrroga legal del contracte durant un any més.

 

Augment de fins al 3,2% de les pensions de la CASS d’un import brut inferior al salari mínim interprofessional

D’altra banda, amb l’objectiu d’augmentar el poder adquisitiu dels ciutadans, el ministre de Territori i Habitatge ha remarcat que el Projecte de llei inclou un increment a partir del gener del 2022 de fins al 3,2% de les pensions de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que tinguin un import brut inferior al salari mínim interprofessional.

 

Increment del 3,2% del salari mínim

Seguint amb la voluntat de millorar el poder adquisitiu de la població, el mateix text també encomana al Govern a incrementar a partir del gener del 2022 el salari mínim en un 3,2%.

 

Definició de les condicions dels habitatges de preu assequible

Finalment, el Projecte de llei aprovat avui pel Consell de Ministres regula les condicions essencials dels habitatges de preu assequible, si bé la Llei de l’Institut Nacional de l’Habitatge ja havia definit el concepte d’habitatge de preu assequible i de l’habitatge social.

Ara, es defineix el preu assequible com la renda de lloguer igual o inferior a l’aprovada amb aquesta finalitat pel Govern, a proposta del ministeri responsable de l’habitatge, prenent com a referència les dades relatives al fitxer de dades dels contractes d’arrendament d’habitatges que, en qualsevol cas, serà un 25% inferior a la del mercat.

Al text s’estableix que el Govern ha d’aprovar el procediment per calcular el preu assequible dels habitatges de lloguer i els requisits d’accés a l’habitatge de preu assequible mitjançant reglament.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES