Llum verda a la professionalització del sector cultural amb l’aprovació del Reglament de l’estatut de l’artista

La ministra Mònica Bonell i el cap d’àrea d’Acció cultural del Ministeri, Joan-Marc Joval (SFG)
La ministra Mònica Bonell i el cap d’àrea d’Acció cultural del Ministeri, Joan-Marc Joval (SFG)

El Govern continua impulsant la professionalització del sector artístic amb l’aprovació del Reglament de l’estatut de l’artista. L’objectiu del Reglament és desenvolupar els requisits i procediments perquè els artistes es puguin beneficiar de les garanties que els hi proporciona la Llei de l’estatut de l’artista, aprovada la passada legislatura. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha assegurat, durant la presentació del text a la premsa, que “aquest és un pas important per a reconèixer l’artista i el seu procés de professionalització, a banda, de donar valor als artistes professionals del país.”

Entrant al detall, el Reglament estipula el procediment per al reconeixement de l’artista professional per part de la Comissió Andorrana de Seguiment de l’Estatut de l’Artista, la qual té com a funció principal aprovar o denegar els procediments de sol·licitud de reconeixement de l’artista professional. Amb aquesta acreditació com a professional, per exemple, l’artista podrà cotitzar la seva activitat econòmica a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i beneficiar-se dels seus drets derivats, com ara les prestacions per maternitat o paternitat, la baixa laboral o la prestació per jubilació.

Pel que fa al procediment d’acreditació com a artista professional davant la Comissió, la persona interessada haurà de complir uns criteris econòmics –d’aportar la documentació necessària per a acreditar que se sustenta econòmicament amb els ingressos que percep de la seva activitat professional com a artista i que arriba al llindar econòmic establert pel SMI–, o bé presentar un pla de professionalització, el qual inclourà els objectius artístics i econòmics per tal d’arribar al llindar econòmic establert en un termini màxim de cinc anys i per a demostrar el potencial desenvolupament professional.

El Reglament també recull les casuístiques per les quals la Comissió pot decidir treure la condició d’artista professional. En aquest sentit, aquesta pèrdua es pot donar per no haver arribat en tres anys al llindar d’ingressos establerts i, per tant, l’artista se’l passa a considerar en procés de professionalització. Per a poder recuperar la condició haurà de presentar un projecte de professionalització amb un horitzó temporal de cinc anys. També es pot perdre la condició de professional en no haver acomplert els criteris d’ingressos econòmics al final dels cinc anys del pla de professionalització.

La Comissió també té entre les seves funcions seguir l’activitat dels artistes professionals acreditats, així com proporcionar a les administracions públiques les dades necessàries per a aplicar les normatives que estableixen règims específics per als artistes professionals acreditats. Així mateix, segons ha indicat el cap d’àrea d’Acció cultural del Ministeri, Joan-Marc Joval, “la Comissió també serà un òrgan de diàleg amb el sector cultural”, ja que té la funció de proposar al Govern programes, actuacions o accions legislatives que afavoreixin el sector artístic.

Finalment, el text recull l’estructura, l’organització i el funcionament del Registre d’artistes professionals. En aquesta base de dades, adscrita al ministeri encarregat de la cultura, s’hi hauran d’inscriure –en un termini de 30 dies hàbils– tots els artistes als quals la Comissió Andorrana de Seguiment de l’Estatut de l’Artista els hagi atorgat la condició d’artistes professionals acreditats.

TOTES LES NOTÍCIES