La llengua materna era la més forta i la segueix sent ja què el pare ha estat tradicionalment la figura treballadora fora de casa i la mare qui s’ocupava de les tasques de criar els fills i, per tant, les mares els ensenyaven a parlar. La llengua és, per tant, aquest mitjà de comunicar-nos que hem aconseguit de forma natural i amb molt d’afecte.
També s’anomena així la llengua en què millor i amb més facilitat s’expressa una persona, que pot saber diversos idiomes des d’una edat molt primerenca. Hi ha moltes persones que saben molts idiomes. Per a mi és preciós, és tenir una oportunitat per a aprendre i enriquir-se.
Crec que perquè parlem altres idiomes, les persones no ens hem de dividir, al contrari podem aprendre un dels altres i així entendre’ns.
La nostra llengua és l’ànima, és una armadura que tenim a la ment, com el fitxer d’un ordinador que romandrà per a la història. La llibertat de la llengua és un tresor preciós que hi ha a tot el món, i molts que la tenen no la saben valorar. La tenim des de les nostres primeres paraules de la infantesa, gràcies a l’educació rebuda, a la publicitat, etc.
Jo crec que si no actuem i ens esforcem per a protegir la nostra llengua pròpia s’anirà extingint poc a poc. Una de les coses que hem de fer és que tingui més protagonisme dins de les noves tecnologies. En morir una llengua perdem segles de coneixement i tradicions que han ajudat a crear allò que som.