L’agraïment

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

El cor és com un jardí.
En ell poden créixer la compassió o la por, el ressentiment o l’amor.
Quines llavors anem a plantar avui en el nostre cor?
L’agraïment.

Tot allò que defineix a les societats avançades són el principi d’empatia, la generositat i el sacrifici global.

Sabem que en el nostre entorn això existeix i que tot allò que ha definit la grandesa d’una societat, un país o una comunitat és la seva capacitat de resiliència, és a dir la seva actitud per convertir el sofriment i la dificultat en una força de creixement i maduració.

L’agraïment fa més efecte en qui ho expressa que en qui el rep. Quan no sabem agrair ens perdem aquest immens plaer.

Tristament, és una realitat per a innombrables persones, estar més preocupats buscant el que consideren que els falta, que agraint i gaudint del que ja són, fan i tenen.

Totes les persones poden beneficiar-se a en fer un esforç per mostrar-se agraïdes cada dia.

Agrair és un dret propi, un gust íntim, una expressió pròpia que es pot manifestar de totes les maneres que a un li agradi i tant i a tants com desitgem fer-ho, com és dins nostre, i considero jo, l’acte més lliure dels éssers humans.

Per això crec que l’agraïment és la versió avançada de la gratitud i més és el millor dels antídots; si un està deprimit veu a l’horitzó i agraeix el dia i es consola, si estàs sol, recordes als éssers estimats i agraeixes perquè estan allà, mires al teu voltant i agraeixes pel que ja tens i la calma torna; si estàs cansat, recordes les satisfaccions del dia i el somriure et fa oblidar, per a tot serveix, és com l’aliment de la vida.

Cada dia ens queixem de moltes coses, del nostre estat emocional, dels nostres problemes familiars, de la nostra situació econòmica, de la nostra situació de país, de tot el que puguis queixar-te durant el dia.

Ens perjudica també omplir-nos d’expectatives exagerades i res realistes, que només aconsegueixen que tot el que som, fem i tenim ens sembli poc.

Si esperem massa, el que rebem semblarà poc, de tal manera que quan vam rebre considerem que no hi ha res a agrair. Les expectatives exagerades definitivament acaben amb l’agraïment.

Si et compares amb els altres, et tornaràs un amargat, doncs sempre hi haurà persones més grans i més petites que tu.

Tot el nostre descontent per allò del que no tenim procedeix de la nostra manca de gratitud pel que tenim.

L’agraïment és una conseqüència del perdó i una clau cap a l’amor.

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES