L’acomiadament silenciós, conegut en anglès com a quiet firing, no és un acomiadament formal ni explícit, sinó una pràctica subtil i, sovint, qüestionable que pot afectar greument el benestar i la carrera dels treballadors. Es tracta d’una estratègia utilitzada per algunes empreses o responsables de recursos humans per a fer que un treballador marxi de l’organització per pròpia voluntat, sense haver de fer un acomiadament formal ni pagar indemnitzacions. En lloc de comunicar directament a l’empleat que no es compta amb ell, es creen condicions laborals que el portin a decidir plegar.
Aquesta pràctica pot incloure diverses accions com:
- Retirada de responsabilitats o projectes importants.
- Negació de formació, promocions o oportunitats de creixement.
- Aïllament social dins de l’equip o manca de comunicació.
- Canvis de torns o condicions laborals desfavorables.
- Feedback mínim o negatiu constant, sense oferir opcions de millora.
L’acomiadament silenciós sol tenir greus repercussions emocionals i professionals. Sovint, els treballadors afectats viuen estrès, ansietat i pèrdua d’autoestima, ja que perceben un rebuig implícit sense cap explicació clara. A més, la incertesa i la manca de transparència poden dificultar la presa de decisions i la cerca de noves oportunitats laborals.
Totes les pràctiques d’aquesta tècnica poden ser considerades com assetjament laboral o mòbing, especialment si són sistemàtiques i intencionades. En aquests casos, els treballadors poden tenir dret a denunciar la situació i reclamar legalment. Per tant, és clau documentar qualsevol situació anòmala, parlar amb recursos humans i, si cal, buscar assessorament legal o sindical. Per part de les empreses, fomentar una cultura laboral saludable, basada en la comunicació i la transparència, és essencial per a evitar aquest tipus de pràctiques.