Si Milei, el nou president de l’Argentina, compleix la seva promesa electoral de tancar el Banc Central d’Argentina i reemplaçar el Peso pel Dòlar, crec que els seus conciutadans tenen davant seu un panorama tan o més desolador que el «corralito», que varen patir fa anys. Crec que tenen «molt mala peça al teler» amb unes economies familiars tan malmeses com la de l’estat.
Abans de les recents eleccions argentines, per a comprar un Dòlar calien 366 Pesos, ara se’n necessiten 800, una devaluació en tota regla del 54%, la qual cosa significa que els productes importats a l’Argentina, que s’han de pagar en Dòlars, ara resulten un 118% més cars a causa de la nova valoració canviària del Peso respecte al Dòlar. No parlem dels productes argentins, tots amb creixents preus, resultat de l’alta inflació regnant des de fa molt temps, sense que hi trobin remei.
Per bé que alguns particulars argentins tenen al banc comptes corrents denominats en dòlars, resulta que el Banc Central de l’Argentina no disposa de reserves per a eixugar l’elevat deute contret amb la divisa nord-americana, que ara va arribant a la data de venciment establerta.
Em sembla tota una quadratura del cercle que l’erari públic argentí ingressi pesos i el deute estigui establert en dòlars, moneda que contínuament es revalua en front del Peso, fent cada cop més difícil retornar el deute en dòlars perquè cada vegada són més cars en “pesosa” causa de llur creixent depreciació.
Al meu parer el problema principal que pateix l’Argentina rau en el fet que, com passa en moltes de les economies occidentals, les despeses públiques superen els ingressos i per a fer-hi front es fa ús i abús de l’emissió de moneda i/o endeutament, en lloc de pujar els impostos.
Crec que les solucions passen per l’equilibri pressupostari, la venda d’actius públics i un pla de xoc per a rellançar l’economia i estimular-la, incloent les privatitzacions que calgui per a reduir el deute, eliminant de passada el finançament monetari i, alhora, reestructurar i renegociar el deute.
Voldria que l’Argentina trobi el seu camí en aquest intricat laberint que és l’economia, en el moment actual. Cal que l’Argentina torni a ser «el graner del món», com ho havia estat en el passat. Hauran de fer molts sacrificis per a poder sortir del cercle viciós, d’on sembla que estan atrapats, en termes econòmics.