La Piràmide de Chichén Itzá, coneguda també com el Castell de Kukulkán, és una de les construccions més emblemàtiques de la civilització maia i una de les Set Meravelles del Món Modern. Situada a la península del Yucatán, a Mèxic, forma part d’un extens complex arqueològic que va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988. Chichén Itzá va ser un dels centres urbans, religiosos i polítics més importants del món maia entre els segles IX i XII. La piràmide principal es troba al cor del jaciment i estava dedicada al déu Kukulkán, la serp emplomada, una de les divinitats més venerades pels maies.
La piràmide té una estructura impressionant:
- 24 metres d’alçada (més 6 metres addicionals del temple superior).
- 9 terrasses escalonades, que simbolitzen els nou nivells de l’inframon maia.
- 4 escalinates principals, orientades cap als punts cardinals.
- 365 graons en total, un per cada dia de l’any, fet que mostra el profund coneixement astronòmic dels maies.
L’edifici no només era un temple religiós, sinó també un calendari de pedra.
Un dels aspectes més sorprenents de la piràmide és el fenomen que s’hi produeix durant els equinoccis de primavera i tardor. Quan el sol es pon, la llum i les ombres creen la il·lusió d’una serp ondulant que descendeix pels graons fins a unir-se amb el cap esculpit de Kukulkán a la base. Aquest espectacle astronòmic i simbòlic atreia milers de persones ja a l’època maia, i encara avui continua fascinant visitants d’arreu del món.
Una altra curiositat és que l’acústica de la piràmide és especial: si algú aplaudeix davant una de les escales, l’eco que es produeix s’assembla al cant d’un quetzal, un ocell sagrat per a la cultura maia.