En el nord-oest del continent africà, en el 1921, prop de la població d’Annual, en la serralada del Rif, tingué lloc la batalla que ha passat a la història amb el nom de «EL DESASTRE D’ANNUAL», la major desfeta infligida a l’exèrcit espanyol, per part de rifenys insurgents, capitanejats per Abd el-Krim, un cabdill sense cap mena d’experiència militar.
L’exercit espanyol hagué de lamentar prop de 21.000 pèrdues humanes i un indeterminat nombre de ferits de diversa consideració. Per un excés de confiança ningú havia previst res del que arribà a succeir. Fou l’arrogància, un cúmul de despropòsits, errors i estupideses per part espanyola, els elements que precipitaren al desastre a les tropes espanyoles.
Segons alguns estudiosos del tema, el general Silvestre, que era qui comandava les tropes espanyoles, va infravalorar la capacitat dels rifenys. Creia que estaven molt desorganitzats i dividits per a poder assumir plenament el gran repte d’enfrontar-se a les tropes espanyoles, creença equivocada, que Espanya va pagar molt cara en vides humanes.
Al meu parer, molt desafortunada fou la decisió del general espanyol, Fernández Silvestre, d’entrar en acció sense informar prèviament al seu superior el general Berenguer, la qual cosa suposà una clara violació del procediment o protocol habituals que obliga als militars a seguir un estricte ordre jeràrquic, en la cadena de comandaments.
Els efectes de la desfeta de l’Annual anaren molt més enllà d’una simple derrota, que era molt difícil de pair en disposar Espanya de més efectius i preparació que els rebels, en mitjans humans i materials. Els fets posaren en tela de judici la monarquia. Foren el preambul del cop d’estat de Primo de Rivera en el 1923 i, indirectament, de la proclamació de la II República Espanyola en el 1931.
Les campanyes militars de l’exèrcit espanyol a Àfrica, apart de produir enormes pèrdues de vides humanes i grans vessaments de sang, proporcionaren a caps i oficials militars, la possibilitat de progressar ràpidament en l’escalafó professional, adquirint una major graduació, per mèrits de guerra o condecoracions, com és el cas de Franco, que aleshores esdevingué el general més jove.