Josep Maria Carles presenta, a la Seu d’Urgell, el llibre “Lo fill del sagristà”, publicat per Pagès Editors. L’acte tindrà lloc aquest divendres vinent, 27 de febrer, a les 19:30 hores, al Restaurant Paisatges, i comptarà amb la introducció de Marta Pallarès, doctora en Geografia. L’obra recull les memòries de l’autor, que narren la visió i els records d’infantesa i adolescència dels quatre fills d’un dels sagristans de la Catedral de Lleida, entre els quals hi és ell. El context on es desenvolupa la vida dels joves, entre els anys 60 i 70, és determinant per a conèixer el monument des d’una perspectiva diferent, ja que les seves vivències permeten visitar espais desconeguts del temple.
L’escriptor concreta que el llibre se centra en la singularitat d’aquell àmbit de llar tan “especial”. I hi afegeix: “No hi cerqueu grans empreses i anhels socials o polítics, ni pregones reflexions de cap caire. Tan sols hi trobareu festes, anècdotes, alguna trapelleria i, per damunt de tot, emocions, somnis i vivències a flor de pell”.
La lectura ofereix també “una mirada inusual de la vida social, religiosa i política de la ciutat de Lleida“. Cal destacar que la publicació del llibre s’emmarca en el context del projecte de revitalització i valoració del monument lleidatà, sempre a l’ombra de la Seu Vella, que vol promocionar la integració del temple dins els itineraris culturals i històrics locals.
Biografia de l’autor
Josep Maria Carles i Aguilà, nascut a Lleida el 1955, va cursar els estudis de batxillerat i magisteri a la seva ciutat de naixement. Residia amb els pares i tres germans més als habitatges que hi havia a la Catedral de Lleida, on el seu pare treballava de sagristà.
A principis dels anys 1980 va ser destinat com a mestre a diverses escoles del Pirineu, i va viure durant més de vint-i-cinc anys a la Seu d’Urgell. Paral·lelament, va estudiar la carrera de Geografia i Història a la UNED i va treballar com a professor a l’Institut Joan Brudieu, on també va ser regidor de l’Ajuntament urgellenc. En aquells anys va desenvolupar altrament diverses responsabilitats polítiques i sindicals en l’espai de les esquerres.
L’any 2010 va decidir tornar a Lleida i va treballar en dos instituts, en el darrer dels quals el Torrevicens, on es va jubilar el 2015. Actualment col·labora com a voluntari a l’Arxiu Capitular i a Càritas. En l’àmbit familiar, té dues filles, dues netes i un net.