La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) ha fet públic aquest dijous l’Informe econòmic de 2024, en un acte encapçalat pel president de la institució, Josep Maria Mas, i que ha comptat amb la presència del cap de Govern, Xavier Espot. La presentació d’aquest any adquireix un valor especial, ja que marca la 30a edició de l’Informe econòmic de la Cambra. Tres dècades d’anàlisi rigorosa que han consolidat aquesta publicació com un referent per a entendre l’evolució econòmica del país i donar suport a la presa de decisions, amb dades sòlides i eines d’anàlisi que contribueixen a orientar les polítiques públiques i les estratègies empresarials.
RESULTATS DE L’INFORME ECONÒMIC DEL 2024
A escala internacional, l’any 2024 es va caracteritzar per un creixement econòmic relativament positiu, basat en l’estabilitat macroeconòmica, els bons resultats dels mercats financers i el descens de la inflació. La contenció dels preus va permetre rebaixar els tipus d’interès, fet que es va traduir en un augment de la confiança del sector privat.
Tot i la incertesa geopolítica, l’evolució econòmica mundial va resistir millor del que s’havia previst a l’inici d’any, de manera que cap de les grans economies desenvolupades no va entrar en recessió, a excepció d’Alemanya. Entre les economies avançades, va destacar el dinamisme dels Estats Units, mentre que l’expansió del PIB va ser més moderada a l’àrea de l’euro i es va frenar de manera significativa al Japó.
L’economia andorrana va mostrar un dinamisme notable durant l’any 2024, amb un creixement del PIB real del 3,4%, i va encadenar així quatre anys consecutius d’expansió. Aquest ritme d’avanç –superior al registrat al conjunt de la zona euro, al de França i, fins i tot, al d’Espanya– va suposar una acceleració respecte a l’any anterior i, deixant de banda el rebot postpandèmic, es tracta de la taxa més elevada des de l’any 2016.
En paral·lel, la població andorrana va continuar creixent, i ho va fer a un ritme inferior al PIB total, de manera que el PIB real per càpita va augmentar l’1% (fins als 34.313 euros), però es va mantenir en nivells similars als de fa deu anys.
La bona marxa de l’economia l’any passat es va reflectir en l’alça de la majoria d’indicadors d’activitat i demanda (els assalariats, el nombre d’empreses, el nombre de visitants, el crèdit bancari, les despeses de funcionament de l’Administració, el consum energètic i les importacions, excloent-ne els carburants), tot i que en alguns casos la progressió va ser inferior a la de 2023. Alhora, la situació del mercat laboral es va continuar tensant, amb un ascens del nombre d’ocupats i una taxa d’atur en mínims històrics.
Els sectors que van impulsar el creixement econòmic van ser principalment els serveis i la construcció, les dues activitats amb més pes i rellevància de l’economia andorrana.
En concret, la construcció va ser l’activitat que va liderar el creixement econòmic, empesa, un any més, pel fort dinamisme del segment de l’habitatge. En menor mesura, la inversió pública –corresponent al Govern i als comuns en el seu conjunt– també hi va contribuir, ja que va augmentar per quart any consecutiu, fins a assolir el valor màxim des de 2012.
La indústria va consolidar la millora iniciada el 2023, beneficiada per un entorn més estable dels preus de l’energia. Aquesta evolució moderadament favorable es va reflectir en un increment del nombre d’assalariats i del sou mitjà del sector.
El sector serveis va tenir un bon comportament durant l’any 2024. Va destacar l’impuls de les activitats financeres, professionals, immobiliàries i tècniques. Així mateix, els serveis vinculats a l’hoteleria i al turisme van mostrar una dinàmica molt favorable, si bé amb avanços més modestos, com era d’esperar, després de dos anys d’augments molt intensos. En aquest context, el turisme va continuar actuant com un dels principals motors econòmics, amb una xifra de visitants que es va enfilar fins als 9,6 milions l’any, la més alta des del 2008.
En el comerç, l’activitat va seguir amb la tònica de creixement moderat i menys dinàmic que la resta de sectors econòmics. En concret, es van registrar increments modestos del nombre d’establiments, del nombre d’assalariats i de les importacions sense carburants, unes alces inferiors a les de 2023.
Pel que fa al sector financer, l’evolució va ser novament favorable. L’any 2024, el sector bancari andorrà va tancar amb un augment dels beneficis agregats del 7,3% i amb un volum de recursos gestionats de clients un 23% superior al del 2023. Aquest ascens va anar acompanyat d’un increment de la inversió creditícia bruta a nivell consolidat i dels dipòsits. Aquests resultats van ser afavorits pel creixement econòmic i per uns tipus d’interès que es van mantenir en uns nivells força elevats durant bona part de l’any. Tot plegat va elevar la ràtio de rendibilitat dels recursos propis del sector bancari, alhora que la ràtio de morositat va seguir baixant, amb uns nivells de solvència i liquiditat per sobre de la mitjana dels bancs europeus.
ACTUALITAT ECONÒMICA I PERSPECTIVES
Les perspectives econòmiques per al 2025 s’han vist afectades per l’anunci de pujades aranzelàries per part dels Estats Units, cosa que ha comportat un ajust a la baixa de les previsions de creixement del seu PIB, fins a l’1,9% segons l’FMI. En canvi, a la zona euro les estimacions es mantenen estables, amb un ritme de creixement de l’1%, similar al de l’any 2024.
Durant els primers dos trimestres de l’any, l’economia de la zona euro ha continuat mostrant un creixement positiu, però feble. Espanya ha liderat l’expansió, mentre que França ha tingut un creixement moderat i Alemanya i Itàlia han experimentat una lleu contracció. En aquest context, la inflació general de l’eurozona s’ha situat en nivells controlats, fet que ha permès al Banc Central Europeu situar el tipus d’interès oficial en el 2%.
Pel que fa a l’economia andorrana, l’evolució durant els primers mesos de 2025 ha seguit sent favorable. El PIB del primer trimestre ha registrat un creixement real del 2,6% interanual, només una dècima per sota de l’avenç anotat el quart trimestre de 2024.
La continuïtat del cicle expansiu andorrà es plasma en l’evolució dels principals indicadors d’activitat disponibles de l’any 2025, com ara el nombre d’assalariats, que en l’acumulat fins al maig han crescut un 2,6% interanual. També destaquen les importacions i les matriculacions de turismes, que fins al juliol han pujat bastant per sobre del que ho feien l’any 2024. L’única nota discordant que cal subratllar és el nombre de visitants, que fins al juliol ha registrat un descens del 5,1% interanual. La descomposició de les dades mostra que aquesta caiguda es concentra en els excursionistes (-13,2%), el segment que no pernocta i genera menys despesa en relatiu.
En canvi, els turistes han augmentat un 5,1%, cosa que ha impulsat una evolució positiva de les pernoctacions.
De cara al conjunt de 2025, les perspectives indiquen que l’economia andorrana continuarà creixent, però a una velocitat més moderada, en un context molt condicionat per l’elevada incertesa i la inestabilitat geopolítica mundial. El creixement també es podria veure limitat pel progressiu tensionament dels recursos del país, com la disponibilitat de mà d’obra, la manca d’habitatge assequible i la capacitat de les infraestructures per a absorbir nous increments de visitants.
Entre els factors que donaran suport a l’activitat econòmica cal assenyalar el manteniment d’unes condicions financeres favorables, amb els tipus d’interès continguts, els nivells encara positius de confiança empresarial, la millora de les rendes del treball com a agent impulsor del consum intern, i les previsions de creixement relativament favorables a les economies de l’entorn, en especial a Espanya.
De tota manera, aquestes projeccions estan sotmeses a una extraordinària incertesa i presenten riscos a la baixa en termes de creixement econòmic. El panorama mundial es presenta cada cop més desafiador degut a l’augment substancial de les barreres comercials.
VALORACIÓ DE LA CAMBRA I REPTES DE FUTUR
Les grans dinàmiques globals, ja siguin tecnològiques, demogràfiques, climàtiques o geopolítiques, estan redefinint l’entorn del país. Davant d’aquest escenari canviant, la Cambra destaca que és precisament en aquest context “on s’ha de decidir com volem encarar aquest futur i quin paper ha de tenir l’empresa andorrana en la construcció d’un model econòmic sostenible i competitiu”.
El propòsit de la Cambra és posar èmfasi especialment en quatre aspectes clau prioritaris per al futur d’Andorra.
1.- El primer gran repte és trobar l’equilibri entre desenvolupament econòmic i sostenibilitat demogràfica. El creixement no pot ser un fi en si mateix. “Cal definir quin model de país volem, i si Andorra el pot assumir. No es tracta només de créixer, sinó també de fer-ho amb criteri, mesura i mirada de futur”.
Això implica garantir la coherència entre la població resident i els recursos disponibles —habitatge, serveis públics, infraestructures i activitat econòmica—. Preservar la cohesió social i la qualitat de vida depèn d’aquest equilibri.
Un exemple evident és la pressió sobre el sistema sanitari, derivada de l’augment de les necessitats assistencials, en una població amb una tendència creixent a l’envelliment i amb una de les taxes de fecunditat més baixes d’Europa i del món, tal com posa de manifest l’FMI en els seus informes periòdics sobre Andorra. Durant el primer trimestre de 2025, la despesa sanitària de la CASS va assolir els 38,3 M€ (+11,3 % interanual), amb increments en hospitalització, medicaments i atenció primària, fet que reforça la necessitat de reformes per a garantir la viabilitat del sistema.
En aquest context és important disposar de dades sòlides i eines de seguiment que permetin avaluar l’impacte del creixement, sobretot en els serveis bàsics i el mercat residencial. Els informes de l’Institut Nacional de l’Habitatge són fonamentals per a obtenir indicadors fiables sobre l’evolució del mercat residencial, per a anticipar tensions i ajustar millor les polítiques públiques.
La Cambra proposa establir un espai estable de col·laboració entre institucions i agents econòmics i socials per a compartir diagnòstics, consensuar escenaris futurs i coordinar accions. Una estratègia conjunta i ben coordinada entre els principals actors és primordial per a assegurar un creixement ordenat, realista i beneficiós per al conjunt del país.
2.- El segon gran repte és la diversificació econòmica: construir el futur sense desatendre el present. Els sectors tradicionals continuen sent un pilar sòlid de l’economia, però per a adaptar-se als canvis globals i generar noves oportunitats és necessari avançar en la innovació i la diversificació. Més d’una dècada després de l’inici de l’obertura econòmica, el debat sobre la diversificació continua plenament vigent.
El comerç continua sent un pilar bàsic per a l’activitat econòmica, l’atractiu del país i l’ocupació. Modernitzar el sector, millorar-ne la competitivitat i garantir-ne la viabilitat és part essencial d’un model econòmic sòlid i diversificat.
En aquest sentit, la Cambra demana que es mantingui com a prioritat el Pla estratègic de compres, una iniciativa clau per a enfortir i transformar el model comercial. És el moment de consolidar les accions que estan en marxa, actualitzar-ne els continguts i incorporar-hi nous reptes.
En aquest marc, la Cambra ha impulsat l’Observatori del Comerç, amb el suport del Ministeri de Turisme i Comerç, una eina per a disposar de dades objectives i analítiques sobre l’evolució del sector comercial. Aquesta iniciativa permet detectar tendències, entendre millor les necessitats del sector i contribuir a una millor presa de decisions.
D’altra banda, per a aconseguir que tant la modernització dels sectors tradicionals com la diversificació econòmica avancin de manera real i efectiva cal garantir unes condicions de base favorables a l’activitat empresarial.
En aquest sentit, és imperatiu preservar una pressió fiscal moderada, estable i competitiva, simplificar els tràmits administratius i comptar amb un marc legislatiu permanent i previsible que doni seguretat jurídica a les empreses i confiança als inversors.
En matèria fiscal, la Cambra proposa que els trams fiscals —i en particular els mínims exempts— s’actualitzin de manera regular i automàtica en funció de l’evolució dels preus de l’economia. Si aquests llindars es mantenen congelats mentre la inflació i els salaris augmenten, es genera un efecte de càrrega fiscal creixent sobre les rendes en termes reals.
3.- El tercer eix clau per al futur econòmic del país, i que és de cabdal importància, és el capital humà: atreure i retenir el talent. Existeix una manca estructural de mà d’obra, tant en perfils bàsics com en perfils qualificats. Aquesta situació afecta transversalment molts sectors i condiciona la capacitat de les empreses per a créixer, innovar o simplement mantenir l’activitat.
En aquest sentit, cal remarcar que no es pot abordar aquesta situació amb diferenciacions ni amb criteris selectius, perquè el dèficit de talent és generalitzat. Es tracta d’un problema estructural que exigeix una resposta global. L’escassetat de professionals pot acabar frenant l’activitat econòmica, ja que dificulta el creixement i la competitivitat dels sectors productius. Per això cal un enfocament integral i equitatiu que garanteixi que tots els àmbits productius disposin del talent necessari per a desenvolupar-se.
El sistema actual d’immigració, tot i els ajustos recents, no sempre respon amb l’agilitat ni amb l’eficiència que les empreses necessiten. I en relació amb això, cal tenir un model migratori i laboral més adaptat a la realitat del teixit productiu. No es tracta només d’obrir l’accés; cal millorar també l’acollida, facilitar l’accés a l’habitatge i afavorir la formació contínua. Així, especialment en els perfils de més qualificació, la possibilitat d’articular fórmules de teletreball, com també de considerar la deslocalització de nous serveis, pot contribuir tant a captar talent internacional com a reduir la pressió sobre el territori i el mercat de l’habitatge.
La Cambra advoca per la necessitat d’avançar cap a un sistema de reconeixement formal de les competències i experiències professionals que permeti donar valor al talent existent —en primer lloc el local, però també el vingut de fora—. Tal com ha adoptat, per exemple, la Comunitat de Madrid, gràcies al seu Procediment d’acreditació de competències professionals (PAC).
A més, la formació hauria d’anar acompanyada també de polítiques i accions que garanteixin la continuïtat del treballador i la seva vinculació amb l’empresa. En molts casos, les empreses assumeixen el cost de formar nous treballadors, però veuen com alguns marxen poc després d’haver estat formats. Per a evitar aquesta dinàmica, caldria explorar fórmules de formació lligada a compromisos temporals de permanència, sempre respectant els drets laborals i dins el marc legal corresponent.
4.- Finalment, com a quart repte: les relacions institucionals i el desenclavament. “Com enfortir la nostra posició exterior i, alhora, preservar allò que ens defineix com a país”.
L’Acord d’associació amb la Unió Europea planteja un canvi de dimensió en les relacions exteriors d’Andorra, amb implicacions directes per al teixit empresarial. L’Enquesta de clima empresarial de la Cambra ja va posar de manifest que una part força significativa de les empreses continua tenint dubtes, incerteses o desconeixement sobre l’impacte real en la seva activitat.
Per això, la Cambra ha assumit des del primer moment un paper actiu en la transmissió d’informació, vetllant perquè les empreses tinguin l’acompanyament necessari. Abans del tancament de les negociacions de l’Acord, la Cambra va organitzar sessions sectorials amb la Secretaria d’Estat d’Afers Europeus, va elaborar documents tècnics amb el suport d’experts europeus que es van fer arribar al Govern i va posar en marxa un espai permanent d’escolta i assessorament sobre la UE dins la Cambra.
Amb la voluntat de fer un pas endavant, la Cambra promourà també trobades amb experts independents i ampliarà el suport al teixit empresarial.
Durant el període de negociació, la Cambra va prendre part en les reunions informatives del Govern i posteriorment, a proposta de la CCIS, l’EFA i la CEA, s’han mantingut reunions de treball amb l’Executiu per a reforçar la participació i la veu de l’empresariat en el Comitè Mixt i en les comissions prèvies, elements clau per a garantir una governança consensuada i ajustada a la realitat econòmica. Aquesta implicació activa del teixit productiu és essencial per a traslladar la realitat del dia a dia empresarial i millorar la qualitat de les decisions, “com hem pogut comprovar a través de l’experiència de Liechtenstein”. La trobada amb la Cambra de Comerç d’aquest país ha permès constatar que l’aspecte més rellevant no és únicament la implementació de polítiques concretes, sinó sobretot el procés de decision shaping: un mecanisme estructurat de participació i de construcció col·lectiva de les decisions. Aquest enfocament, basat en la implicació activa dels actors econòmics, socials i institucionals, garanteix que les estratègies definides responguin a les necessitats reals del país i reforcin la seva capacitat d’adaptació davant dels reptes de futur.
Tal com ja vam apuntar en la presentació de l’Informe econòmic 2023, és important que el Govern es plantegi participar en la creació d’una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), un instrument que pot esdevenir clau per a impulsar la col·laboració transfronterera del Principat amb els veïns.
Un dels punts més rellevants de l’AECT és el seu potencial d’accés a fons europeus, especialment en àmbits com les infraestructures, la mobilitat, l’energia o el desenvolupament territorial, que poden contribuir significativament al desenclavament del país. En aquest sentit, la Cambra aposta per explorar fórmules de col·laboració conjunta amb la Comissió Europea, seguint models ja existents amb altres països tercers com Noruega o Suïssa en programes de cooperació europeus.
La Cambra remarca que, independentment de l’evolució que pugui tenir l’Acord, cal donar resposta als reptes estructurals que afronta Andorra. El país encara té deures pendents en matèria de sostenibilitat de les pensions, despesa sanitària, adaptació del mercat laboral i seguir facilitant l’accés a l’habitatge, entre d’altres.
“Cal un projecte de país propi; un pla de futur clar, realista i estructurat, que defineixi les prioritats d’Andorra més enllà del marc europeu. D’aquesta manera, el que determinarà l’èxit econòmic d’Andorra serà el que es decideixi construir des de dins, amb responsabilitat, compromís i amb una orientació clara cap al llarg termini”.