
Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
L’escurçó ibèric és una serp de mida mitjana (no acostuma a superar els 60 cm de longitud) i de cos gruixut, amb hàbits sobretot diürns o crepusculars. El seu cap de forma triangular presenta una prominència nasal en forma de banya a l’extrem del musell, normalment format per 5 o més escates apicals, que li dona un aspecte molt característic. A diferencia de les altres serps, els escurçons tenen les escates cefàliques petites i fragmentades, i les pupil·les són verticals sobre un iris daurat. El patró de coloració dorsal generalment consta d’una franja fosca en ziga-zaga sobre un fons grisenc o terrós més clar. A Catalunya hi ha 2 de les 3 espècies de escurçó presents a la península ibèrica, l’escurçó ibèric (Vipera latastei) i l’escurçó pirinenc (Vipera aspis), el qual també es pot trobar al Principat d’Andorra.
Grau d’amenaça: vulnerable.
Hàbitat
- Espècie versàtil ecològicament; a Catalunya, es pot trobar des de regions semiàrides litorals fins a més de 1.400 m al massís dels Ports o ambients de muntanya mitjana al Moianès.
- Té preferència per ambients oberts amb abundant substrat rocós i cobertura vegetal discontínua.
- Actualment, es restringeix sobretot a massissos i muntanyes mediterranis i submediterranis poc transformats o humanitzats.
Distribució
- Endemisme iberomagribí que ocupa pràcticament tota la península Ibèrica excepte el seu extrem més septentrional i sense creuar a França en cap punt. Actualment, la distribució real és molt fragmentada i escassa.
- A Catalunya, té una distribució també molt fragmentada que ressegueix les principals serralades litorals, prelitorals i prepirinenques.
- Troba el seu límit nord a la Noguera i el sud del Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Segarra, el Bages i el Moianès. Seguint el litoral, el podem trobar fins al Garraf.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.


