És comú la claustrofòbia dins la societat?

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

La persona amb claustrofòbia li aterra la idea de quedar tancat en un ascensor? Li fa por ficar-se en un aparcament subterrani o passar per un túnel? Li fa por anar amb autobús, amb tren o amb un avió? Seria capaç d’estar en una habitació fosca, petita i tancada durant algun temps?

Les persones amb claustrofòbia es caracteritzen per patir una por intensa a situacions relacionades amb espais tancats: habitacions petites, habitacions tancades, soterranis, cellers, túnels, ascensors, el metro, etc. En general, aquestes persones no solen tenir por només a una d’aquestes situacions, sinó que experimenten por en qualsevol situació que impliqui tancament, restricció o confinament, com per exemple, estar sota l’assecador de la perruqueria, esperar a la cua de supermercat, travessar unes portes giratòries, posar el cap sota l’aigua, etc. A més, la por no se centra només en l’espai tancat en si mateix, sinó en el que podria ocórrer dins d’aquest espai. Per exemple, la persona tem que a l’ascensor no hi haurà prou aire, no podrà respirar i s’ofegarà.

És molt comú en les societats desenvolupades i, en els últims anys s’han multiplicat els casos diagnosticats.

Cal indicar que cada persona afectada viu la claustrofòbia de forma diferent. Algunes persones presenten la por quan s’enfronten a determinats llocs concrets, mentre que per a altres persones la por és molt més generalitzada, podent arribar a presentar-se ansietat anticipada, és a dir, prèvia a la pròpia exposició.

La claustrofòbia és variada i molt similar a la de la resta de fòbies específiques. Generalment es produeix una activació fisiològica característica de l’ansietat que inclou la sensació d’opressió al pit, falta d’aire, palpitacions, nàusees, sudoració freda, tremolors, marejos, respiració accelerada i un augment significatiu de les pulsacions.

Per establir el tractament de la claustrofòbia, és fonamental saber en quin grau es presenta. En els casos de claustrofòbia menor és possible que la persona, fent-se conscient el trastorn i adoptant certs hàbits positius de conducta, superi aquests contratemps. Si no és possible, caldrà recórrer a la psicoteràpia i a al tractament farmacològic com a ajuda complementària.

El tractament psicològic de la claustrofòbia dependrà dels diferents corrents psicològics des de el qual s’abordi el problema, sent les tècniques més habituals les següents: En general es prescriuen ansiolítics i antidepressius, que haurien en qualsevol cas d’administrar-se al mateix temps que se segueix un procés psicoterapèutic.

Recomanació: En aquests casos, la millor recomanació que podem donar-te és que vagis a un metge qualificat i evitis sempre automedicar-te.

Aquest fenomen és més habitual del que sembla i simplement necessites saber en quin estat et trobes per realitzar el tractament adequat

De vegades, serà suficient amb les recomanacions i pautes de comportament que t’hem facilitat, mentre que, en altres casos, necessitaràs ajuda professional.

TOTES LES NOTÍCIES