Quan arriben les festes de Nadal, moltes llars nord-americanes comparteixen una mateixa tradició gastronòmica: brindar amb un got d'”egg nog”, el famós ponx d’ou. Cremós, dolç i aromàtic, aquest beuratge s’ha convertit en un símbol de les celebracions hivernals als Estats Units, però el seu origen és molt més antic i europeu del que podria semblar.
El ponx d’ou té les seves arrels a Anglaterra, al segle XVII. Allà es preparava una beguda anomenada posset, feta amb llet calenta, ous i vi o cervesa, a la qual s’afegien espècies com la nou moscada. Aquesta combinació, força luxosa per l’època, era pròpia de les classes altes, ja que ous, sucre i espècies eren productes cars.
Amb el temps, la recepta va viatjar cap a les colònies britàniques d’Amèrica del Nord. Allà, el vi i la cervesa van ser substituïts pel rom caribeny, molt més assequible i fàcil d’obtenir. Aquesta adaptació va donar lloc a la beguda que avui coneixem com a “egg nog”, nom que probablement prové de la paraula “noggin”, que designava un petit got de fusta utilitzat per a servir licors.
L’egg nog es prepara tradicionalment amb ous batuts, llet o nata, sucre i una mica d’alcohol —habitualment rom, bourbon o brandi—, tot plegat aromatitzat amb espècies com la canyella o la nou moscada. Tot i que n’existeixen versions sense alcohol, la versió clàssica és reconeguda pel seu sabor ric i per la calidesa que aporta en ple hivern.
Als Estats Units, el ponx d’ou es comença a consumir a finals de novembre, coincidint amb el Dia d’Acció de Gràcies, i es manté com a tradició fins a Cap d’Any. A moltes llars es prepara de manera casolana, però també és molt comú trobar-lo ja embotellat als supermercats durant la temporada nadalenca.
Per als americans, el ponx d’ou no és només una beguda, sinó un ritual familiar i festiu. És el que acompanya les trobades, els brindis i les cançons de Nadal. A més, ha esdevingut un element habitual a la cultura popular, apareixent en pel·lícules, sèries i anuncis que evoquen l’esperit nadalenc.