Un centenar de persones s’han aplegat aquest dimecres a la seu de Ràdio Andorra per a assistir la conferència “À l’origine d’un État: les comtes de Foix et les vallées d’Andorre”, organitzada per l’Ambaixada francesa amb la col·laboració de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA). L’escriptora, arxivera, especialista en l’edat mitjana occitana i antiga directora dels Arxius Departamentals de l’Arieja, Claudine Pailhès, va oferir una reflexió històrica al llarg d’una ponència que va transportar els assistents en un dels moments fundacionals de la història andorrana: el Pareatge de 1278, l’acord que va establir un equilibri gairebé inèdit a Europa entre dos senyors feudals poderosos i que va permetre preservar la singularitat política del Principat fins a l’actualitat.
L’estatus singular d’Andorra, segons l’experta, s’explica per un conjunt de factors: la situació geogràfica, les qüestions geopolítiques, la forta identitat que ha definit la societat andorrana al llarg dels segles i la seva tradicional neutralitat. Es tracta d’una combinació que ha permès preservar fins avui un model polític singular. Malgrat això, el capital cultural que se’n desprèn no ha estat prou divulgat, ni en l’àmbit escolar i acadèmic, ni a escala internacional. Es tracta, per tant, d’un llegat amb un potencial encara pendent d’explotar i de fer valdre amb clau d’identitat.
Com a curiositat, s’ha recordat que el darrer comte de Foix va heretar també el regne de Navarra, i el seu descendent Enric III de Navarra es va convertir en Enric IV de França; amb ell es va iniciar la dinastia dels Borbons, que unia el llegat de Foix amb la corona francesa i, per vincles matrimonials, també amb la britànica. Aquest fet subratlla l’excepcionalitat d’Andorra, capaç de teixir la seva sobirania enmig de grans poders monàrquics. Ara bé, segons Pailhès el moment clau de l’origen d’Andorra va ser precisament el dia en què el país va decidir que ni el rei d’Aragó ni el rei de França no “tenien res a dir sobre la seva sobirania”.