Cal Masover, Ordino, 31 de desembre del 2025
Benvolgudes conciutadanes i conciutadans,
M’adreço a totes i a tots vosaltres des de casa Masover de Casa Rossell, a la Cortinada, un espai carregat d’història i simbolisme. Aquesta casa, que va néixer dels litigis i els acords entre famílies de les valls del Nord d’Andorra, ha estat testimoni de la capacitat d’entesa i de superació que defineix el poble andorrà.
Des d’enguany s’hi ubica l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya, on celebrem la importància de les muntanyes, que són el nostre patrimoni natural i que formen part de la nostra identitat i han forjat el nostre caràcter al llarg dels segles.
Les darreres hores de l’any sempre són especials, perquè porten implícites moments de reflexió sobre els mesos que deixem enrere i projectem els objectius per a l’any al qual estem a punt de donar la benvinguda. Aquesta nit, us convido que dediquem uns instants a pensar en el futur del nostre país, i com totes i tots contribuïm a construir-lo.
A través dels anys, les muntanyes ens han ensenyat a ser resilients, a adaptar-nos als canvis i a respectar l’equilibri entre el progrés i la natura. I he escollit l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya per a fer aquest discurs de Cap d’Any, precisament per a reivindicar el valor de la sostenibilitat com a eix vertebrador de les polítiques públiques del Govern.
El nostre compromís amb la protecció del medi ambient i la gestió responsable dels recursos naturals és fonamental per a garantir que Andorra segueixi sent un país amb un alt nivell de qualitat de vida i amb unes institucions estables i properes al ciutadà.
I, aquesta és la voluntat que seguirà guiant la legislatura. Així ho reflecteix el pressupost per al 2026, que reforça els pilars que ens fan prosperar com a societat:
- Amb un increment dels recursos destinats a la sanitat per a millorar els serveis hospitalaris, modernitzar equipaments essencials i fer front al repte de l’envelliment de la població.
- Amb una aposta clara per una educació i una formació de qualitat, perquè els infants i els joves tinguin les eines necessàries per a encarar el futur amb garanties.
- Amb l’impuls de grans obres viàries i de la millora de la mobilitat i la connectivitat digital.
- Amb incentius per a avançar cap a nou model econòmic basat en la innovació, la recerca i la tecnologia, en sectors especialitzats i estratègics.
L’habitatge no és només un bé material; és el lloc on construïm i desenvolupem el nostre projecte vital, on eduquem els nostres fills i on ens hem de sentir segurs.
Al llarg d’aquests darrers sis anys, hem desplegat una política d’habitatge que ha requerit una inversió pública sense precedents, amb l’adopció de mesures valentes. I, si bé hem anunciat que d’aquí un any començarà la desintervenció gradual i progressiva de la pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, ho farem amb salvaguardes i mecanismes de seguiment, per a garantir la màxima seguretat jurídica i social per a totes les parts, per a evitar increments dels preus de lloguer desproporcionats, i per fer el possible perquè el màxim de llogaters puguin romandre al mateix habitatge.
Paral·lelament, continuarem augmentant el parc públic d’habitatges, que el 2027 ja arribarà a gairebé mig miler de pisos, i hem posat a disposició de la ciutadania nous programes, com el d’adquisició del primer habitatge, amb l’aval del préstec i el pagament per part del Govern de la totalitat dels interessos durant els primers set anys d’hipoteca. I ho fem per a estar al costat de les famílies, dels joves i de les persones grans.
I estar al costat de totes elles i ells també implica continuar incrementant el salari mínim per a l’any que ve, que per primera vegada superarà els 1.500 euros.
No podem passar per alt que l’augment demogràfic i l’obertura econòmica han afegit pressió al mercat de l’habitatge. Per aquest motiu, hem presentat el projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, per a regular més i millor els fluxos migratoris i la inversió estrangera. Ara bé, no ens podem quedar tan sols amb aquesta lectura, perquè l’atractiu que genera el nostre país aporta ingressos i beneficis que reverteixen en més i millors serveis públics.
Ens trobem en un moment clau per a l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Durant el gener de 2026, el Consell de la Unió Europea haurà de determinar-ne la naturalesa jurídica, i aprovar-ne el contingut. Aquesta darrera decisió és fonamental, ja que obrirà la porta a la signatura del text definitiu.
Un cop signat, el document passarà al Parlament Europeu per a ser ratificat. Només aleshores, tal com sempre ens hi hem compromès, es podrà convocar el referèndum previst.
Aquest és un procés complex i llarg en què hem de garantir la transparència i la participació directa de la ciutadania, i on més que mai han de prevaldre la responsabilitat i el sentit comú, perquè Andorra necessita construir un futur compartit amb els nostres països veïns i amb la Unió Europea.
Com recordaran, fa un any vaig anunciar l’inici d’un procés de reflexió col·lectiu perquè entre totes i tots imaginéssim l’Andorra del futur. En uns dies, l’assemblea ciutadana debatrà al voltant dels reptes i les oportunitats que tenim al nostre abast per a pensar el país que volem. I el proper mes de març tindrem els resultats d’aquest exercici ciutadà que està sent exemplar i enriquidor; un exercici que compartirem amb la resta de la ciutadania i amb totes les forces polítiques per a millorar les decisions públiques i preparar el nostre país per als reptes dels propers decennis.
Benvolgudes conciutadanes i conciutadans,
Com he dit a l’inici, la història del nostre país no s’entendria sense les muntanyes, però tampoc s’entendria sense el Manual Digest, d’Antoni Fiter i Rossell, natural d’aquesta parròquia i fill de Casa Rossell, que precisament era propietària de la casa des d’on avui tinc l’honor d’adreçar-me a totes i a tots vosaltres. La història del nostre país és la del sentit comú, la prudència, l’honestedat i el respecte, que imperen en les màximes del Manuel Digest. I la història d’Andorra és ‒sobretot‒ la història de la gent que es guanyava la vida treballant a les mines de ferro i les fargues, dels ramaders i dels agricultors quan les muntanyes eren un mitjà de treball i supervivència.
La història de les dones i els homes que vivien de la terra en un entorn dur. La història d’aquells homes que a partir de la dècada dels anys trenta i quaranta van exiliar-se al nostre país i s’hi van quedar, i van deixar un llegat que indubtablement va ajudar al desenvolupament econòmic i social d’Andorra.
La història de tots ells i de moltes altres persones que fins als nostres dies han contribuït a enriquir la nostra identitat. Una història que també escriuen dia rere dia les noves generacions d’andorranes i andorrans, cada cop més preparats i amb noves inquietuds que només ells poden fer realitat. La història que construïm entre totes i tots els que estimem Andorra.
Us agraeixo aquesta contribució i la confiança i l’esforç compartit durant aquest any. Desitjo que acabeu de passar unes bones festes de Nadal en companyia de les persones que estimeu, que tingueu sempre presents en el record i en els vostres actes la petjada que van deixar aquells que ja no són entre nosaltres, i que tingueu un venturós any 2026.