Andorra, dels primers països a lliurar les contribucions nacionals per lluitar contra el canvi climàtic

Una estació de control de l'aire
Una estació de control de l’aire ubicada a Encamp. Foto: ARXIU

El Govern ha aprovat, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, el document actualitzat de les Contribucions Determinades en l’àmbit Nacional (NDC) d’Andorra en la lluita contra el canvi climàtic. Amb aquest pas, Andorra es converteix en un dels deu primers països que valida i entrega aquest document a les Nacions Unides (ONU) mostrant així el compromís per seguir lluitant per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El text s’emmarca dins de la ratificació de l’Acord de París que encomana a tots els països a actualitzar i informar cada cinc anys dels compromisos i avanços realitzats per fer front a la lluita contra el canvi climàtic.

El document lliurat a l’ONU fa un balanç de la lluita d’Andorra contra el canvi climàtic dels últims anys. Així, es destaca que el 2017 el país era responsable del 0,0009496% de les emissions globals. Entre el 2005 i el 2017 el Principat ha mostrat una clara tendència a la baixa de les emissions d’afecte hivernacle amb una disminució del 23% entre aquests anys, una tendència força contrària a la tendència global.

El text també reafirma l’increment ambiciós dels compromisos contrets per l’Executiu que fixen a mitjà termini la reducció de fins a un 37% dels gasos d’efecte hivernacle per al 2030. A llarg termini, el Govern es compromet a assolir la neutralitat carbònica de cara al 2050. Uns compromisos que la ministra Calvó ja va expressar davant la 25a conferència d’Estats Membres del Conveni Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25).

El document explicatiu també permet informar als òrgans internacionals de tots els mecanismes legals i financers dels quals s’ha dotat el Govern per tal de poder assolir els objectius marcats a mitjà i llarg termini. Aquests es basen, sobretot, en la ja aprovada Llei d’impuls i de transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), la futura llei d’Economia Circular que s’està desenvolupant amb la participació de la ciutadania, l’impuls del Fons Verd alimentat amb impostos finalistes o els plans d’ajuts econòmics vinculats a la instal·lació d’energies renovables o vehicles elèctrics.

L’Estratègia energètica nacional i de lluita contra el canvi climàtic, que es compartirà amb la Comissió Nacional d’Energia i Canvi Climàtic, consta de 5 programes d’acció i de 17 activitats i és l’eina o full de ruta per assolir la neutralitat carbònica de cara al 2050. A més, aquesta estratègia permet desenvolupar un pla d’adaptació al canvi climàtic per fer front a la situació actual i futura; estructura un sistema de finançament per dur a terme les accions previstes; busca sensibilitzar, educar i formar a la població; i finalment també desenvolupa tasques de recerca i innovació indispensables per entendre i respondre als nous reptes ambientals i tecnològics.

Les accions que recull l’estratègia es dirigeixen a sectors concrets com el de l’energia, la mobilitat, l’agricultura i la gestió de residus, entre d’altres, així com a diferents sectors per tractar temes més transversals com la promoció de l’economia circular, els canvis en els nostres hàbits de consum, l’aplicació de solucions basades en la naturalesa i el foment de la recerca en aquests àmbits.

Aquest conjunt de mesures, ja previstes per l’Executiu i programades en el temps per assolir els objectius marcats, comptaran amb la participació activa de la Comissió Nacional d’Energia i Canvi Climàtic que està formada pels agents implicats, entre els quals destaquen la participació de la ciutadania més jove.

Nota: Podeu consultar el document íntegre lliurat a l’ONU al següent enllaç  https://www4.unfccc.int/sites/ndcstaging/PublishedDocuments/Andorra%20Second/20200514-%20Actualitzaci%C3%B3%20NDC.pdf

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.