Que malament està un mentre sent que s’està enfonsant. Mentre sent que està “al forat”. Certament, sentir com caus és el pitjor. No totes les coses tenen una part positiva. Però com diu el refranyer popular “no hi ha mal que duri cent anys, ni cos que ho aguanti”.
Mirat així hi ha un moment en el qual tocarem fons. Una vegada estem sota de tot només ens queda una cosa a fer. Sortir, tornar a pujar. Albert Einstein deia que una crisi és una oportunitat. Potser després de caure, quan tot està perdut és el moment de reinventar-se.
Si sents que no et queda res, què pots perdre? Les fases que potser hem de passar són les similars a una malaltia: 1. Negació. 2. Ira o enuig. 3. Negociació. 4. Depressió. 5. Acceptació. Com més aviat arribem a l’acceptació, abans deixarem de patir i abans estarem preparats per a reinventar-nos. Tornar a començar des de zero sembla un esforç increïble, sembla impossible, però igual que totes les coses en la vida es comencen amb un primer pas. De manera lenta, potser amb inseguretat, això no obstant, continuem avançant pas a pas. Tantes vegades ha passat en la vida que el que hem pensat que era un cop de mala sort ens ha portat per un nou camí del qual ens hem sentit afortunats.
La vida no és més que una muntanya russa. Només hem de viure-la i gaudir-la el màxim possible
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.