Gran part de l’energia que consumeixen els edificis es perd a través de les seves parets, teulades i obertures en parets. La millora de l’aïllament podria contribuir encara més al rendiment a llarg termini.
Els alts nivells d’aïllament i l’estanquitat a l’aire són un element absolutament crític del concepte «Passivhaus» de baix consum energètic, però en altres llocs, l’aïllament millorat no es considera necessàriament un element clau d’una estratègia de sostenibilitat.
No obstant això, atès que la major part de l’aïllament tèrmic forma part de l’edifici, les decisions dels materials usats tindran un impacte a llarg termini en les emissions de carboni que és difícil de revertir i, per tant, han de prendre’s amb una certa cura.
Hi ha una àmplia gamma de factors que podrien considerar-se a l’hora de determinar la solució d’aïllament adequada. Encara que l’objectiu d’una reducció absoluta del consum d’energia i de les emissions de carboni hauria de ser la principal.
Quan es tracta d’aïllament tèrmic, els recursos ineficients i les males tècniques d’instal·lació tendeixen a danyar el medi ambient. Els materials de construcció sostenibles, en canvi, poden augmentar dràsticament la qualificació energètica dels edificis. Alguns dels materials aïllants ecològics més comuns són: llana de vidre o mineral, poliestirè extrudit, llana d’ovella i cel·lulosa.
Per ecocosas.com / AMIC – Tot Sant Cugat