Adjudicats 51 habitatges de lloguer a preu assequible

La directora de l’INH, Marta Alberch, donant a conèixer les dades (INH)
La directora de l’INH, Marta Alberch, donant a conèixer les dades (INH)

L’Institut Nacional de l’Habitatge (l’INH) ha adjudicat 51 habitatges de lloguer a preu assequible des que el Registre de Sol·licitants es va posar en funcionament a l’abril de 2024. D’aquests, 27 estan situats a l’edifici Tobira d’Andorra la Vella, 19 a Sant Joan de Caselles (Canillo), 4 a Sant Julià de Lòria i 1 al Pas de la Casa. Fins el 21 de juliol s’han rebut 751 sol·licituds en total, un 23% de les quals han estat favorables, un percentatge que ha crescut després de les dues modificacions realitzades al reglament d’accés als habitatges de preu assequible.   

Així ho ha explicat la directora de l’INH, Marta Alberch, durant la presentació dels principals indicadors del Registre de Sol·licitants d’ habitatges de preu assequible. Segons les dades presentades, actualment 92 persones viuen en pisos de lloguer assequible, una xifra que anirà creixent a mesura que es vagin adjudicant i enllestint les obres dels diferents edificis d’habitatges de lloguer assequible que estan en marxa.  



El Registre de Sol·licitants, un any i tres mesos en funcionament

El Registre de Sol·licitants d’habitatge a preu assequible va entrar en funcionament a l’abril de 2024 i fins a l’actualitat s’han realitzat dues modificacions del reglament amb l’objectiu d’afavorir l’accés a un habitatge a preu assequible dels col·lectius vulnerables, ja siguin joves o gent gran.  

En aquest sentit, la primera modificació es va aprovar a l’agost de 2024, entre d’altres canvis, aquells que permetien incentivar l’emancipació dels menors de 35 anys, de persones que estaven en processos de separació o divorci, i també persones que llogaven una habitació o persones que vivien en un allotjament turístic.  

El segon canvi al reglament es va realitzar al març d’aquest any i la principal modificació es centrava en els requisits econòmics per tal d’afavorir la protecció de les persones amb ingressos mínims. Així, es rebaixaven els ingressos mínims requerits de l’1,1 del salari mínim interprofessional a que siguin superiors al salari mínim interprofessional i amb una excepció per a les persones majors de 65 anys que haguessin cotitzat a la CASS com a mínim 180 mensualitats i percebessin una pensió de jubilació de la CASS, així com les persones beneficiàries d’una pensió de viudetat vitalícia (sense cap altre tipus d’ingrés).  

Els requisits per a presentar una sol·licitud per a accedir a un lloguer de preu assequible es troben detallats a l’article 6.5 del decret 102/2025 d’aprovació del Reglament d’accés, adjudicació, gestió i del procediment per a determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge.

De les 751 sol·licituds presentades, un 23% són favorables (un percentatge que ha augmentat gràcies a aquestes dues modificacions realitzades) i un 53% són desfavorables mentre que un 14% es troben en procés de validació.  

De les resolucions de les sol·licituds desfavorables, els principals motius són: en un 33% dels casos no es disposen dels ingressos mínims establerts, un 31% no destina més d’un 30% dels seus ingressos al seu lloguer net actual, un 18% fa menys de 5 anys que resideixen al país i un 15% superen els ingressos màxims establerts. El 5% restant són altres motius, com per exemple, superar el màxim d’estalvis requerits o bé, no acreditar un contracte de lloguer.  

En l’actualitat, un 30% de les sol·licituds favorables estan pendents d’adjudicació, un 31% ja estan adjudicades, un 26% han presentat renúncia voluntària i un 14% són baixa del registre. Respecte a les persones que han presentat renúncia voluntària, la majoria són joves o famílies monoparentals que desisteixen per motius personals, o bé perquè ja han trobat un altre habitatge que s’ajustava més a les seves necessitats.



El perfil de les unitats familiars adjudicatàries

Un 27% de les persones que ja han signat el contracte de cessió d’un habitatge de preu assequible vivia en un pis amb un contracte de lloguer, un 25% són joves (fins a 35 anys) que s’emancipen -i per tant, guanyen en independència- i un 20% compartien pis. En aquest sentit, els habitatges de lloguer assequible permeten recuperar pisos que estaven llogats i així, a part de millorar el benestar de les persones també s’alliberen nous pisos al mercat.  

Per col·lectius, un 46% són unitats familiars monoparentals, un 28% són joves i un 12% són gent gran, d’aquesta manera, els habitatges de lloguer assequible s’adjudiquen sobretot als col·lectius prioritaris. Per nacionalitats, un 40% són andorrans, un 20% són espanyols, un 20% són portuguesos i el 20% restant són d’altres nacionalitats.



166 nous habitatges de lloguer a preu assequible

De cara al mes de setembre es preveu que s’obri la convocatòria per als 14 habitatges situats a Roureda de Sansa, a Andorra la Vella. I properament la de l’antic hotel Hermus d’Encamp amb 20 habitatges, l’edifici de Ribasol a Arinsal (La Massana) amb 70 pisos, l’edifici de la Font de Ferro a Sant Julià de Lòria amb 14 habitatges i finalment, a Ordino amb 25 pisos.  

[do_widget id=category-posts-pro-64]