La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra (CCIS) va presentar, dimarts, a la reunió del Ple, el balanç de les activitats realitzades al llarg del 2025 i les principals línies estratègiques de l’entitat per al 2026. L’any 2025 ha estat marcat per la consolidació dels serveis i projectes en curs i per l’impuls de noves iniciatives orientades a reforçar la presència de la Cambra en l’opinió pública i dins dels espais de decisió, així com per a continuar acompanyant el teixit empresarial en un entorn econòmic en transformació.
L’Espai Dona i Empresa, un nou motor per al lideratge femení
Un dels projectes més destacats de l’any ha estat la creació de l’Espai Dona i Empresa (EDE), un nou servei de la Cambra integrat per dones del país amb una reconeguda trajectòria professional en diferents àmbits, que neix amb la voluntat de visibilitzar, connectar i impulsar el lideratge femení en l’àmbit empresarial.
Aquesta iniciativa promou activitats de networking, formació i generació de dades amb la voluntat de posar en valor el paper de les dones empresàries, directives i emprenedores i fomentar la seva participació en l’activitat econòmica.
Durant el 2025 s’han realitzat diferents presentacions institucionals, l’organització de la conferència “Reptes i oportunitats del lideratge femení en l’hoteleria” i diverses formacions específiques com “Dret laboral amb perspectiva de gènere”, “Tens una idea, llença’t” i “Incrementa el teu patrimoni empresarial”.
A més, s’ha posat en marxa, en col·laboració amb Ràdio i Televisió d’Andorra, el podcast “Elles lideren” per a donar a conèixer les conselleres que formen part de l’EDE i abordar temes d’interès empresarial des de la mirada de diferents dones professionals.
El projecte també ha impulsat aliances institucionals amb la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (FIDEM) i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE), reforçant així el seu impacte i projecció.
2025: Any de consolidació de projectes i d’apropament a les empreses
El comerç i el turisme continuen sent sectors prioritaris per a l’activitat de la Cambra. L’entitat impulsa una mirada integral del comerç. D’aquesta manera, la feina desenvolupada per l’Observatori del Comerç ha servit per a disposar d’una eina fonamental per a analitzar enquestes a visitants i indicadors de seguiment per a identificar oportunitats i desenvolupar estratègies que reposicionin el sector.
Sumat a això, al gener es va celebrar la segona edició de la Festa del Comerç, un esdeveniment que en només dues edicions ja s’ha convertit en tot un referent i punt de trobada del teixit comercial del país. I per a oferir una visió més experiencial i inspiracional es va realitzar un retail tour, a Tòquio.
Respecte el sector turístic, el Consell del Sector Privat del Turisme (CSPT) va renovar els tres representants al Consell d’Administració d’Andorra Turisme i s’ha consolidat com un espai de coordinació i representació del sector, estructurant el seu treball en tres àmbits principals: estratègia, dades i recursos humans.
Entre les iniciatives impulsades destaca el seguiment de les polítiques d’immigració i de les quotes de treballadors temporers, així com la participació en propostes per a millorar els mecanismes de contractació en origen amb l’objectiu de donar resposta a la manca de personal en alguns sectors econòmics. Així, el CSPT ha refermat el seu paper com agent d’interlocució legítim en les diferents negociacions institucionals.
El CSPT integra en una sola veu el sector privat de turisme. A part de la Cambra, també en formen part la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i 13 empreses i associacions: la Unió Hotelera d’Andorra, Autèntics Hotels, l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics, Ski Andorra, Naturland, Caldea-Inúu, Unnic Andorra, l’Associació d’Agències de Viatges d’Andorra, l’Associació de Transport Públic de Viatgers d’Andorra, l’Associació de Comerciants de Riberaygua i Travesseres, l’Associació Comerciants del Centre Històric d’Andorra la Vella, l’Associació de Comerciants de l’Eix Central i l’associació APROPAS.
En un context decisiu per al futur econòmic del país, la Cambra es va marcar durant l’exercici anterior la defensa dels interessos del teixit empresarial com una de les principals prioritats, amb un seguiment de les negociacions de l’Acord d’associació amb la Unió Europea i en concret, en conèixer de primera mà quines serien les implicacions específiques per a les empreses en cas que entrés en vigor.
En aquest sentit, l’entitat ha reforçat el seu paper d’interlocutor entre les empreses i les institucions amb l’objectiu de garantir que la veu del sector privat estigués present en tot el procés. Aquesta tasca s’ha traduït en un intens treball de diàleg institucional i en l’impuls de reunions sectorials periòdiques amb el Secretari d’Estat d’Afers Europeus que han permès recollir inquietuds, detectar necessitats i traslladar propostes concretes. I sumat a això, es va comptar amb l’aportació de notes tècniques per part d’un assessor de la Cambra a Brussel·les per a disposar d’un enfocament professional.
Aquest posicionament referma el paper de la Cambra de vetllar perquè els compromisos i acords presos durant el procés de negociació amb la UE es desenvolupin tenint en compte les necessitats del teixit productiu. A través d’una interlocució constant amb el Govern i els grups parlamentaris així com altres agents econòmics (EFA i CEA), l’entitat vetlla per a assegurar una visió compartida i alineada amb la realitat empresarial.
Un dels àmbits prioritaris d’actuació durant el 2025 ha estat l’acompanyament de les empreses en el procés de transformació digital com a palanca per a millorar la competitivitat. En aquest sentit, la Cambra ha reforçat les iniciatives orientades a facilitar l’adaptació de les empreses a les noves tecnologies i a la Intel·ligència Artificial. En concret, l’any passat es van realitzar 17 formacions específiques en transformació digital i en IA, amb la participació de 280 assistents, així com diverses jornades i webinars en col·laboració amb la Secretaria d’Estat de Transformació Digital. A més, la Cambra també va organitzar al llarg de l’any passat dues jornades sobre transformació digital en ciberseguretat i en l’aplicació pràctica de la Intel·ligència Artificial en l’empresa o l’adaptació a noves eines digitals.
Paral·lelament, el Programa de Digitalització d’Empreses (PdE) ha continuat creixent de manera significativa, amb un augment del nombre de qüestionaris d’assessorament digital, dels processos d’acompanyament i de les solucions digitals implementades.
Durant el 2025 també s’han consolidat diversos projectes estratègics impulsats per la Cambra en els darrers anys. Entre ells en destaca el Centre de Resolució de Conflictes Empresarials (CRCE) que ha continuat desenvolupant la seva activitat amb l’objectiu de promoure mecanismes alternatius de resolució de conflictes entre empreses. L’any passat es van dur a terme diverses jornades informatives i accions de difusió en col·laboració amb col·legis professionals i institucions, així com la signatura d’un conveni amb el Comú de la Massana per a fomentar la mediació.
Per la seva banda, el Tribunal d’Arbitratge del Principat d’Andorra (TAPA) ha reforçat la seva promoció tant a nivell nacional com internacional, participant en fòrums especialitzats i impulsant iniciatives per a apropar l’arbitratge als sectors financer i de la construcció.
Un altre dels projectes més rellevants és l’Impuls Jove, una plataforma de borsa de treball temporal destinada a facilitar la connexió entre joves i empreses. Actualment, el programa compta amb més de 1.200 joves inscrits i més d’un centenar d’empreses participants, i va registrar un increment significatiu en el nombre d’ofertes laborals publicades i en les visites al portal.
Per la seva part, la formació continuada segueix sent una de les principals línies d’activitat de la Cambra. Al 2025 es van realitzar 78 formacions, amb un total de 1.019 participants, consolidant així aquest servei com una eina essencial per a la capacitació professional i l’adaptació de les empreses a un entorn econòmic canviant.
Els programes formatius han abordat diverses temàtiques, des de la transformació digital i la Intel·ligència Artificial fins a la fiscalitat, la gestió empresarial, la legislació o el lideratge. També es van impulsar iniciatives innovadores, com formacions en pilots de dron o activitats dirigides a joves en col·laboració amb el Carnet Jove.
L’entitat també és un referent en quant a generació de coneixement econòmic En aquest sentit, el servei d’anàlisi econòmica va elaborar estudis i enquestes de conjuntura per a conèixer l’evolució de l’activitat empresarial. Segons les dades recollides en l’Enquesta de Conjuntura del gener-juny 2025 els principals reptes que afronten les empreses són l’encariment de subministraments, productes i matèries primeres; l’augment dels costos d’explotació i la manca de personal.
Tal i com va apuntar l’Informe Econòmic 2024, els principals reptes del país són l’equilibri entre el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat demogràfica, la diversificació econòmica, l’atracció i retenció del talent i les relacions institucionals i el desenclavament del país.
A esmentar també la publicació del càlcul de l’Índex de Confiança Empresarial (ICE) que com a novetat l’any passat es publica amb periodicitat trimestral. Aquest indicador permet analitzar l’evolució de l’activitat econòmica a partir de la percepció dels empresaris.
Per la seva part, el servei d’assessorament empresarial va gestionar 342 consultes, principalment relacionades amb la creació d’empreses, els requisits per a exercir activitats econòmiques i la normativa empresarial andorrana. Respecte a l’activitat en gestió, es van tramitar 124 carnets ATA, es van rebre 217 consultes a la duana i es van realitzar 42 pressupostos de cens.
Al llarg de l’any passat la Cambra també va mantenir una intensa activitat de relacions internacionals. A destacar, la jornada de treball organitzada per la Cambra de Comerç de Madrid amb l’objectiu d’intercanviar experiències innovadores dins del sector comercial i enfortir la cooperació institucional entre les dues entitats i també, el viatge empresarial a la Cambra de Comerç de Liechtenstein on hi van participar la CEA, Andorran Banking i el Col·legi d’Economistes. A més, es van signar diferents convenis de col·laboració amb el Departament de Patrimoni de Govern i AR+I per la publicació dels treballs del fons de “Casa Cintet” i l’acord amb la Universitat d’Andorra i la UPF-Barcelona School of Management per a la posada en marxa del Postgrau protecció de dades 2024-2025, entre d’altres.
Perspectives per al 2026 dins l’estratègia 2024-2030
La Cambra articula la seva estratègia 2024-2030 al voltant d’un conjunt d’eixos prioritaris que han de permetre donar resposta als principals reptes del país.
En aquest context, un dels àmbits centrals és continuar i intensificar el treball actiu de la Cambra respecte el possible Acord d’associació amb la UE. Això vol dir l’aprofundiment en les implicacions sectorials, informar del contingut precís a les empreses i sobretot, que els interessos empresarials siguin escoltats en el seguiment i possible desplegament d’aquest acord.
Estretament vinculat a aquest procés, el turisme i el comerç continuen sent pilars fonamentals de l’economia del país. A través del Consell del Sector Privat del Turisme (CSPT), la Cambra impulsa un espai estable de diàleg i coordinació amb els principals actors del sector per a abordar reptes com la qualitat de l’oferta, la desestacionalització, la disponibilitat de mà d’obra o l’adaptació a les noves demandes dels visitants.
Un altre vector estratègic és l’obertura econòmica i la innovació, enteses com a palanques imprescindibles per a diversificar l’activitat i generar noves oportunitats de creixement. La Cambra promou la internacionalització de les empreses, la captació d’inversió i la incorporació de nous sectors d’alt valor afegit, alhora que fomenta una cultura empresarial orientada a la innovació i a l’adaptació constant.
En paral·lel, la digitalització es consolida com un element transversal i imprescindible per a la competitivitat. L’acompanyament a les empreses en l’adopció de tecnologies digitals, la incorporació de la Intel·ligència Artificial i la millora dels processos productius són línies d’actuació prioritàries en un entorn cada vegada més exigent i globalitzat.
Finalment, respecte la sostenibilitat i la sobirania energètica, la Cambra aposta per un model econòmic que integri criteris ambientals i d’eficiència energètica, promovent la transició cap a una economia més circular i resilient. Alhora, es posa l’accent en la necessitat d’avançar cap a una major autonomia energètica, com a factor clau per a reduir vulnerabilitats i garantir la competitivitat del teixit empresarial.
En conjunt, el full de ruta 2024-2030 defineix una aposta clara per a reforçar el paper de les empreses i contribuir a la construcció d’un model econòmic més diversificat i preparat per als reptes del futur.