Pandoro, significa literalment “pa d’or”, i té les seves arrels a la ciutat de Verona, a Itàlia. Aquest dolç, que data del segle XV, és conegut per la seva forma de cúpula estelada, reminiscent d’un campanar i forma part, juntament amb torrons, polvorons i Panettone, de les postres més desitjades durant totes les festes de Nadal.
A diferència del Panettone, el Pandoro destaca per la seva simplicitat en termes d’ingredients. El seu cos sovint està fet amb una massa lleugera i airejada, conté farina, sucre, ous i mantega, i està aromatitzat amb vainilla. Aquesta combinació d’ingredients li confereix una textura fina i un sabor delicat, que és un veritable plaer per als sentits. La massa és deixada reposar durant diverses hores, permetent-li fermentar i adquirir la seva textura característica. Posteriorment, passa per diversos processos de llevat i enfornat fins que adquireix una tonalitat daurada i una consistència esponjosa.
El Pandoro se sol servir en llesques fines i es pot acompanyar amb sucs de fruita, cafè o, fins i tot, amb un xic de crema de mascarpone. És molt freqüent que s’empolvori sucre de llustre a sobre per a afegir un toc extra de festivitat.