La parròquia de Sant Esteve d’Andorra la Vella ha tornat a posar en solfa un harmònium construït el 1880 i que havia passat almenys els darrers 50 anys en desús. Aquest harmònium és, ara, tot sovint, el protagonista de les celebracions litúrgiques, substituint l’orgue. Ignacio Ribas, l’organista de la parròquia i gran intèrpret, és qui el sol tocar i també ha estat una peça clau de la seva recuperació, animant el Consell parroquial a emprendre aquesta renovació.
Mn. Ramón Sàrries, rector de Sant Esteve, que no l’havia vist mai en funcionament, ha fet l’encàrrec de la restauració a l’orguener David Iglesias, i el seu taller de Vic. La restauració ha permès superar el mal estat de conservació en què originalment estava l’harmònium: havien patit molt els teclats, els registres i la manxa, un element fonamental de l’harmònium, doncs és el que insufla aire de manera mecànica a l’instrument per a què pugui sonar. L’harmònium és a cavall entre la corda i l’instrument de vent.
Aquesta peça de 1880 fou construïda en el taller d’Alphonse Rodolphe, i quan ja el mestre orguener, Pierre Louis Alphonse Rodolphe, havia assolit la seva maduresa professional, a París. Especialitzat en orgues de percussió de saló, va patentar un harmònium amb sistema de succió i de petjada en un sol instrument. Aquest instrument fou, fins el màxim moment del romanticisme (quan es construeix l’orgue de la Catedral de Santa Maria d’Urgell) d’ús molts estès entre músics i usuaris i hi ha molt de repertori. També fou una òptima opció per a les parròquies que volien dur endavant una solemnització musical de les celebracions i no tenien possibilitats de gaudir d’un orgue.
L’harmònium de Sant Esteve d’Andorra la Vella és una petita joia que ja es pot gaudir en les celebracions litúrgiques parroquials. Ha quedat instal·lat en un costat del presbiteri.