La serendípia, diuen que és l’art de fer descobriments valuosos per accident. No és només un cop de sort, sinó la unió de la casualitat amb una ment preparada per a reconèixer una oportunitat. Com a exemple tens aquí uns descobriments per accident. La ciència està plena d’exemples de serendípia. El més famós és el de la penicil·lina. Alexander Fleming va notar que una de les seves plaques de Petri, contaminada per floridura, havia detingut el creixement de bacteris. En lloc de tirar-la, va investigar el fenomen, la qual cosa va portar al desenvolupament del primer antibiòtic. El del “Post-it”, l’empresa 3M, buscava una cola molt forta. En el seu lloc, va inventar un adhesiu feble que podia enganxar-se i treure’l sense deixar residus. Al principi, no se li veia utilitat, però algú va veure la solució a un problema personal i així va néixer aquest popular producte d’oficina.
La serendípia no és només alguna cosa que ens passa, sinó una habilitat que podem treballar. Requereix curiositat, una ment oberta per a explorar el desconegut i capacitat d’observació per a notar l’inusual en el quotidià. En un món que valora la planificació, la serendípia ens ensenya a valorar la flexibilitat i a estar receptius a l’inesperat. Ens convida a veure els “errors” com a possibles camins cap a una cosa nova. Ens recorda que alguns dels majors tresors es troben quan deixem de buscar-los. Mai perdis la curiositat!
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.