Els Bombers de la Generalitat han fet aquest estiu més de 1.250 rescats de muntanya, un 30% menys que la temporada passada

Actuació de rescat del GRAE a prop del refugi d'Airoto
Actuació de rescat del GRAE a prop del refugi d’Airoto (Foto: Bombers Generalitat)

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya han fet 1.252 rescats al medi natural aquest estiu de 2025, principalment en zones de muntanya. La xifra, que engloba els mesos de juny, juliol i agost, representa un 30% menys que l’estiu passat i ha permès tornar a les dades d’abans de la pandèmia, després que els anys postpandèmia han estat marcats per una major massificació als espais naturals i, en conseqüència, més accidents o incidències causades sovint per imprudències dels visitants. El Pallars Sobirà ha estat la segona comarca amb més actuacions de rescat, tot i que enguany no s’han concentrat tant a l’Alt Pirineu i n’hi ha hagut arreu del país. En aquest sentit, el primer lloc l’ha ocupat l’Alt Empordà.

La xifra dels darrers tres mesos ja es queda lluny dels 1.954 a què es va arribar al 2020, just en el moment en què es va començar a aixecar algunes restriccions sanitàries. Des del Cos de rescat han valorat positivament el fet que ara molts usuaris de la muntanya ja hi van “més ben preparats” i que això ha ajudat a reduir els riscos. Marc Reixach, sergent del Grup de Recolzament d’Actuacions Especials (GRAE), explica que han notat que “la gent va una mica més ben equipada”, si bé admet que se segueixen trobant amb negligències flagrants com per exemple “anar al Pedraforca amb xancletes”.

Reixach destaca que una de les claus és planificar la ruta i mirar les condicions meteorològiques que s’esperen, tot recordant que “a muntanya és determinant estar pendent del que digui el Meteocat, perquè el temps pot canviar ràpidament”.

Un dels nous problemes amb què es troben és que hi ha excursionistes que agafen com a referència les aplicacions mòbils que registren les rutes que fan d’altres usuaris més experimentats -principalment, a Wikiloc- i que volen fer el mateix, però sense tenir el mateix nivell. Per això, el sergent del GRAE demana que “tothom sigui conscient” de les seves limitacions físiques a l’hora d’anar a muntanya i recorda que, en cas que vagin en grup, cal adequar l’activitat a qui estigui menys preparat, per exemple els nens o persones més grans. 



Més repartits geogràficament

La comarca on els Bombers han hagut de fer més rescats aquest estiu ha estat l’Alt Empordà: n’hi ha hagut fins a 73. I d’aquests, només 9 han estat al mar, mentre que 52 han estat en zones de muntanya d’aquesta extensa comarca, que tot i ser coneguda sobretot per la seva costa és també la comarca més oriental de la serralada pirinenca i inclou la serra de l’Albera.

El Pallars Sobirà ha ocupat el primer lloc de l’Alt Pirineu i el segon de tot Catalunya, amb 70 rescats. L’han seguit molt de prop el Baix Llobregat, amb 68, i el Baix Empordà, amb 67. Una de les reduccions més importants s’ha produït al Ripollès, on s’han quedat en 59 rescats mentre que l’estiu passat n’hi va haver fins a 95, i al 2023 havien arribat a 125, sobretot als municipis de Queralbs i Setcases. Han baixat igualment les intervencions a la Selva, amb 51 (enfront de les 74 de l’estiu passat), i al Berguedà, amb només 45, menys de la meitat respecte de les 101 que hi havia hagut al mateix període de 2024. 



La cobertura és clau

Finalment, des dels Bombers de la Generalitat assenyalen que un dels problemes que tenen quan han de fer un servei és la cobertura que pugui tenir la persona accidentada. Reixach explica que “tot és molt més fàcil” quan la víctima té cobertura i pot facilitar als Bombers la ubicació. Aleshores s’activa l’helicòpter i l’equip d’efectius necessari per a poder rescatar la persona. 

En cas que no hi hagi cobertura, un fet habitual especialment a les valls, Reixach explica que el més efectiu és que un component del grup intenti arribar a una zona elevada per a poder donar l’avís i fer-se visible per als Bombers quan arribin.

[do_widget id=category-posts-pro-64]