Segons l’organització no governamental «Transparència Internacional» serien unes 48.000 persones les que treballen a Brussel·les per compte d’organitzacions que «cerquen influir les institucions i les decisions europees». Els grups de pressió a la UE varien en mida i en la finalitat que persegueixen. Es podrien dividir entre els que persegueixen interessos econòmics i els que defensen objectius públics i/o socials.
La major part de grups de pressió interactuen a la Comissió i Parlament Europeu. Però, sembla que és més efectiu interactuar amb els governs i ministres dels estats membres perquè poden avalar la proposta al més alt nivell de les institucions europees.
La Comissió Europea accepta estudiar propostes dels grups de pressió, com un canal més de representació de la societat civil. Regularment consulta als grups de pressió. Fins i tot dona suport i finança grups que persegueixen interessos públics.
El Parlament Europeu també consulta als grups de pressió quan ha de prendre una decisió determinada. Considera que és el canal més efectiu de representació dels ciutadans de la Unió Euopea.
En el 1996, el Parlament Europeu va establir un registre de grups de pressió. Han d’inscriure’s en un registre oficial i seguir un codi de conducta. A canvi, els postulants reben un document que els dona accés al Parlament Europeu durant un any.
Als grups de pressió a Brussel·les, al meu parer se’ls atorga, de forma no democràtica, la representació dels ciutadans de la UE. Penso que haurien de sotmetre’s a l’escrutini de les urnes presentant candidatura a les eleccions al Parlament Europeu.