
L’arxipèlag de Cabrera és, bàsicament, un tros emergit de la serra de Llevant de Mallorca. Formada per una illa principal i 18 illots i a tan sols deu quilòmetres del sud de Mallorca. És la més petita de les illes Balears, la més verge, i la menys poblada, poc més de 2.000 habitants.
La combinació d’aïllament i protecció ha afavorit una biodiversitat excepcional:
- Endemismes: la sargantana balear i plantes exclusives com Rubia balearica.
- Aus marines: virot petit, baldriga cendrosa, falcó d’Elionor, àguila peixatera.
- Ecosistemes marins: fins a 200 espècies de peixos i 160 de plantes marines; Cabrera és una de les zones amb més diversitat de peixos de tot el Mediterrani occidental.
- Vegetació terrestre: garrigues de romaní i xiprell, màquies d’ullastre i savinar, i franges litoral‑halòfiles amb saladines i coixinets espinosos.
Entre les curiositats més destacades de Cabrera trobem:
- Va ser un camp de presoners napoleònics (1809‑1814). Més de 9.000 soldats francesos hi van ser confinats en condicions extremes; només uns 3.000 en tornaren vius. Alguns historiadors ho consideren el primer “camp de concentració” modern.
- El nom “Cabrera”, prové de les cabres salvatges que antigament pasturaven l’illa; avui han desaparegut per raons de conservació.
- La Cova Blava. Una cova marina on, al capvespre, la llum refractada tenyeix l’interior d’un blau intens i fluorescent; és un dels punts més visitats del parc.
- Accés limitat. Només 50 boies de fondeig i estades màximes de 2 nits a l’estiu per a protegir l’ecosistema.
Les principals diferències de Cabrera amb la resta de les Balears, són:
- Absència de població permanent i d’infraestructura turística: Cabrera és bàsicament natura verge, a diferència de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera, on hi ha nuclis urbans i desenvolupament turístic intens.
- Protecció màxima. És l’única illa balear declarada parc nacional; l’accés, la pesca i l’ancoratge estan estrictament regulats.
- Geologia i escala. El seu nucli juràssic és més antic que les plataformes miocenes d’Eivissa‑Formentera i que bona part dels materials triàsics i cretàcics que afloren a Menorca. A més, l’illa és molt més petita i fragmentada.
- Predomini marí. La proporció d’àrea submergida (85%) i l’estat de conservació de la posidònia no troben equivalència a cap altra illa de l’arxipèlag.