Un groomer és una persona que estableix una relació de confiança amb una víctima, generalment menor d’edat, amb l’objectiu de manipular-la, enganyar-la o abusar-ne sexualment. Aquest terme prové de l’anglès “grooming” i es refereix a un procés de preparació en què l’agressor fa servir tàctiques psicològiques per a acostar-se emocionalment a la víctima.
El grooming sol començar de manera subtil, a través d’una relació aparentment innocent. Pot començar en plataformes en línia, com ara xarxes socials, jocs en línia o fòrums, on el groomer busca contactar amb menors vulnerables. El procés d’un groomer sovint segueix un patró en diverses fases:
Captació d’atenció: El groomer s’aproxima a la víctima amb amabilitat i interès. Pot començar oferint regals, elogis o atenció especial per a guanyar-se la seva confiança.
Establiment de confiança: Un cop ha guanyat la confiança de la víctima, el groomer intenta aïllar-la, fent que confiï cada cop més en ell i menys en la seva família o amics. Aquesta confiança sovint es basa en converses privades o en compartir secrets.
Manipulació emocional: Aquí, el groomer pot començar a manipular la víctima emocionalment, fent-li creure que tenen una relació especial o que és normal parlar o compartir contingut sexual.
Abús i explotació: En la fase final, l’agressor pot pressionar la víctima perquè comparteixi fotos o vídeos comprometedors o, fins i tot, per a una trobada física. Si la víctima es resisteix, el groomer pot utilitzar amenaces o xantatge emocional.
L’objectiu principal d’un groomer és l’explotació sexual de la víctima, tot i que també es poden donar altres tipus d’abús, com ara extorsió o manipulació. A més de les greus conseqüències psicològiques i emocionals per a la víctima, el grooming pot tenir repercussions legals, tant per a l’agressor com per la difusió de contingut íntim.
És important que tant els menors com els adults siguin conscients dels perills que puguin sorgir en línia, i es prevengui mitjançant:
Educació: Caldrà assegurar-se que els nens i adolescents entenen els perills de parlar amb desconeguts a internet i que són conscients de no compartir informació personal o íntima en línia.
Supervisió: Els pares o tutors han de supervisar de manera adequada l’ús de dispositius electrònics i l’accés a les xarxes socials o altres espais en línia on els menors puguin ser vulnerables.
Comunicació: Mantenir una bona comunicació entre pares i fills és clau per a detectar qualsevol canvi de comportament que pugui indicar que estan sent víctimes de grooming.
El grooming és un delicte greu, i si es detecta o se sospita que un menor està sent víctima, cal actuar immediatament, informant les autoritats competents per a protegir la seva seguretat i benestar.