Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El botxí és un ocell de zones obertes mediterrànies arbustives, endèmic de la península Ibèrica i el sud-est de França. També es podria trobar algun exemplar al sud del Principat d’Andorra. Tot i que a la plana de Lleida sembla mantenir-se, la població catalana està en declivi degut a la pèrdua del seu hàbitat per diferents motius. L’espècie està catalogada en perill d’extinció.
Hàbitat
- Espècie típica de zones mediterrànies, amb rang altitudinal molt ampli, de 0 a 2.200 metres, tot i que sol nidificar entre els 200 i 800 metres.
- L’ambient que utilitza són sempre espais oberts, sobretot arbustius, i fins i tot amb sòl nu. Les densitats màximes es troben en ambients estèpics i en garrigues i brolles mediterrànies. És absent en àrees de relleu accidentat i en ambients amb vegetació densa i boscosa.
- Pel que fa a ambients antropitzats, ocupa zones agroforestals en mosaic ben conservats, amb presència de marges i amb cultius de secà com cereal, oliveres, vinyes i pastures.
- Sol utilitzar arbustos espinosos de petites dimensions com l’arç blanc (Crataegus monogyna) per a fer-hi el niu o com a rebost per a clavar les seves preses a les punxes.
Distribució
- Espècie endèmica de la península Ibèrica i el sud-est de França.
- Actualment, el gruix de la població catalana es troba a la plana de Lleida. Tot i això, de manera més fragmentada es pot trobar al litoral i prelitoral central (Garraf i Penedès), a la Catalunya central i a les planes de la Cerdanya i l’Alt Empordà.
- La distribució s’està reduint des de fa 35 – 40 anys, tot i que la davallada més acusada ha estat en els darrers 15 – 20 anys. En aquest context de regressió generalitzada, l’antiga distribució contínua que anava des del Pirineu – Prepirineu fins a les comarques més occidentals de Tarragona ha esdevingut una àrea fragmentada amb petits nuclis, fet que amenaça la seva conservació.
- Pel que fa a la resta de la península Ibèrica, està força ben repartit, a excepció de Galícia i la serralada cantàbrica. Tot i això, a la meitat oest de la península assoleix densitats més elevades que a la meitat est i sud, on la distribució és més fragmentada.
- Tot i tenir un comportament sedentari, fa moviments durant la tardor i hivern cap a zones on no nidifica. Aquest comportament sembla que afecta sobretot les femelles.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya