Estar en parella significa que hi són presents tant el sentiment d’amor, com l’acte sexual, si un dels dos s’evapora, la relació perilla perquè es trenca la seva harmonia. Per tant, l’amor sense sexe, no és amor, en tot cas, serà amistat, tendresa, afecte, dependència emocional o econòmica, etc. Encara més, l’acte sexual és la variable depenent que marca el rumb de la relació perquè, si la persona no ens satisfà en aquest sentit, no tornem a quedar amb ella o si li donem una segona oportunitat i transcorregut uns dies de relació, la cosa no millora, deixem d’intentar-ho i donem per finalitzada la història. Aleshores, veient la seva importància: per què un membre de la parella ho deixa de costat? Per què rebaixa la seva freqüència, fins i tot arribant a eliminar-ho de l’equació?
Doncs, senzillament perquè ha deixat d’estimar a la seva parella i està amb ella per qualsevol altre motiu però no per amor. Ara, això sempre que no hi hagi cap inconvenient físic o cognitiu, és a dir, quan no hi ha una disfunció sexual o un trastorn mental. Quan és per causa d’aquests motius, la persona ha de demanar ajuda a un psicòleg perquè li doni noves eines mentals o modifiqui les que ja té, per així, afrontar la situació de manera productiva o almenys, no desfavorable. Per tant, quan no hi ha cap problema real, el motiu més plausible és que la persona ha deixat d’estimar a la seva parella, però, no és capaç de dir-li.
Prefereix amagar-se darrere de les excuses: em fa mal el cap, estic cansat/ada, avui és un mal dia, estic estressat/ada, etc. Igualment, vull deixar clar que en aquest comportament no hi ha diferències entre tots dos sexes, tant l’home com la dona actuen de la mateixa manera, amb indiferència envers la seva parella. Aleshores, és la part afectada que ha d’actuar i valorar quines decisions prendre: si continuar amb ella; deixar les coses clares entre tots dos; demanar ajuda psicològica; continuar com si res, encara que això la trastorni mentalment, etc.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri