Les classes mitjanes

Lluís R. Samper Pascual

Les classes mitjanes suporten tot el pes dels impostos? La resposta no és fàcil. Depèn, naturalment, de com es defineixi qui pertany a aquesta categoria social, cosa força difícil de precisar. Sociòlegs i economistes nos es posen d’acord sobre on comença i on acaba aquesta categoria social, car les fronteres no estan gens definides i són variables o difuses segons el moment.

Un estudi tècnic aprofundit ens permetria saber si, com alguns comentaristes afirmen, és un col·lectiu en declivi, empobrit, deixat de costat, ofegat amb impostos i no suficientment ajudat. Arreu, les classes altes són cada cop més riques. La resta de capes socials són cada cop més pobres. Si no canvia la tendència, només hi hauran dues capes: rics i pobres.

Fins a final del segle passat es descrivien les classes mitjanes com hegemòniques. Al meu parer, cada cop tenen menys pes en la societat actual. En lloc d’engrandir-se, s’han encongit. L’ascensor social deu estar en pana.

Segons alguns sondejos, duts a terme en diversos països de la UE, un 75% dels ciutadans diuen que pertanyen a les classes mitjanes, resposta que no em sembla gaire sincera. Crec que més aviat correspondria a un afany de figurar. Quasi tothom vol ser ric o com a mínim aparentar-ho.

Actualment, el terme “classes” és poc usat per a definir les capes socials, degut a les connotacions que té respecte a la teoria marxista de la lluita de classes, de proletaris contra capitalistes.

L’evolució de l’estructura social i el naixement de la categoria intermèdia han beneficiat a un ampli segment de la societat, capa social que paradoxalment està en perill de desaparèixer.

[do_widget id=category-posts-pro-64]