Quan arriba un nou membre pelut a la família, una de les coses més importants a fer, a més de cobrir les seves necessitats vitals, és l’ensinistrament perquè respongui a les ordres que se li donen i evitar així ensurts com fugides durant els passejos. I, per a aconseguir assolir aquesta tasca amb èxit, no tot s’hi val. Quan es parla d’ensinistrament en positiu, en realitat s’utilitza una forma abreujada d’ensinistrament basat en el condicionament operant usant el reforç positiu.
S’ha de saber que el reforç positiu és la relació que s’estableix entre la conducta que realitza l’animal i la conseqüència que obté amb ella (el premi), de manera que la primera tendeix a repetir-se perquè la segona és molt agradable per al gos.
Posarem un exemple: si cada vegada que li diem al nostre pelut que s’assegui li donem un premi, la probabilitat que en ocasions posteriors torni a asseure’s en demanar-l’hi serà major.
Tant el reforç positiu com el negatiu són exemples d’un sistema d’aprenentatge anomenat associatiu, mitjançant el qual l’animal associa les conductes que mostra amb les conseqüències que tenen per a ell.
Aquest sistema d’aprenentatge associatiu es coneix com a condicionament operant o instrumental i sempre necessita l’existència d’un reforç (positiu o negatiu) o d’un càstig (positiu o negatiu també, però mai físic en el segon cas) per a modificar la conducta del gos.
Per wikifaunia.com