Sempre es diu que el paper ho suporta tot: dolor, pena, por, ganes de lluitar, esperança, amor i desig.
A través de les cartes, les nenes i dones anònimes represaliades a la Guerra Civil d’Espanya.
Les cartes de les dones, els testimonis d’una altra dotzena de dones, recollits fa una dècada que en recullen la memòria viva.
Les tonades, moltes cançons populars, tenien especial pes en tota la història, que l’espectador haurà cantat en algun moment de la seva vida.
Cadascú feia les cançons a la seva manera.
Les lletres, feminitzades, traslladen el públic a les trinxeres, les feines de la llar o a la mateixa presó.
Amb un to molt íntim, i de vegades gairebé amb un xiuxiueig, les actrius interpreten acompanyant la senzillesa i sinceritat de les cartes. Es treu una idea gairebé romàntica del que va ser la Guerra Civil.
Quan et poses davant de la carta llegint-la i intentes comprendre, perquè és impossible, veure aquestes dones amb sang a les cames, els genolls trencats i els seus fills es morien, i això és la crueltat del que és humà.
Les cartes van ser per als exiliats i exiliades aliment de memòria. El que més crida l’atenció és com va ser possible que enmig de totes aquestes vicissituds, i després anar i venir, aquestes cartes hagin arribat fins als nostres dies. Com deia abans, les cartes fan possible que ens posem al lloc de l’altre, i que aquest altre segueixi present. Són un retrat de qui les escriu. Encara que ja no hi sigui, podem continuar escoltant la seva veu.
Els camins recorreguts per una i altres cartes són molt diferents, com ho són els motius de la seva conservació i l’ús que se n’ha pogut fer: des del repressiu o el publicista fins al qui expressar o el que té memòria.
Les cartes que guarden avui els fills i els nets d’aquells exiliats i exiliades demostren que la seva conservació va ser una manera més de resistència i un desig de poder fer justícia, de comptar i denunciar els fets.
Guardar totes aquestes cartes ha fet possible que avui se’n coneguin les històries, i que aquestes entrin a formar part de la Història amb majúscules.
Perquè famílies senceres van poder seguir unides en la distància a través de les cartes escrites i perdudes