Ara fa 14 anys, un 13 de març de 2010, moria Jean Ferrat, als 79 anys. Era un dels darrers representants de la chanson francesa més política. Nascut a París, de nom real Jean Tenenbaum, va canviar el seu nom en ser deportat el seu pare, un jueu, pels nazis. Va començar a la música tocant la guitarra en una orquestra de jazz. El 1956 va posar música al poema de Louis Aragon ‘Les yeux d’Elsa’, cançó que va ser interpretada per André Claveau, un dels més populars cantants de l’època.
Amb ‘La mome’, publicada el 1960, comença a fer-se un nom a la chanson. Tres anys més tard arriba, amb gran èxit comercial, ‘Nuit et brouillard’, i el 1964 publica una de les seves cançons més populars, ‘La montagne”. Als seixanta participa en l’agitació política –fins al final va simpatitzar amb el comunisme–, destacant la seva actuació a Cuba, el 1967.
El 1973 es retira dels escenaris. Amb ‘La femme est l’avenir de l’homme’, del 1975, aconsegueix un altre dels seus majors èxits, comparable a ‘La montagne’. Retirat a Antraigues-sur-Volane, una població d’uns cinc-cents habitants, espaiava cada cop més la publicació de discos fins a la seva mort.
Font: EfeEme.com