Residents colombians a la Seu es constitueixen en associació i critiquen les declaracions de Jordi Fàbrega amb al·lusions a Andorra

Vista aèria de la Seu d'Urgell
Vista aèria de la Seu d’Urgell. Foto: cedida

Un grup de residents a la Seu d’Urgell d’origen colombià acaben de constituir-se en entitat, sota el nom d’Associació d’Amics del Poble de Colòmbia, i s’han donat a conèixer amb un comunicat en què expressen la seva “condemna” envers l’actual portaveu de Junts per la Seu i exalcalde de la ciutat, Jordi Fàbrega. El nou col·lectiu, que s’ha impulsat en coordinació amb entitats semblants ja existents a Barcelona i a Andorra, s’ha mostrat crític amb les darreres declaracions de Fàbrega després del ple municipal d’aquest mes, en què criticava l’aprovació d’una moció -impulsada per la CUP i aprovada amb el suport de Compromís- en què es contempla afavorir la contractació d’immigrants a l’Ajuntament

En aquelles declaracions, entre d’altres aspectes, Fàbrega va valorar com a “preocupant” aquest acord de ple perquè conclou que “és una moció que ataca Andorra, i que diu que hem d’acollir absolutament a tothom, i fins i tot els hi hem de donar feina a l’Ajuntament”, incloent persones en situació irregular. El regidor hi afegia que no li sorprèn que la CUP presenti aquestes idees “perquè ja els coneixem i sabem a qui defensen”, però lamenta “que l’equip de govern, amb la situació que estem vivint amb Andorra i la pressió migratòria que hi ha, entri en aquestes declaracions incendiàries” i “en aquest atac cap al país veí”, quan “de fet, la Seu no s’entén sense Andorra i, quan a Andorra li va bé, a la Seu també li va bé, i a l’inrevés”. També al·ludia al fet que actualment a la Seu hi ha més de 500 aturats i considera que cal analitzar prèviament si la ciutat està en condicions de seguir rebent més població forana. 

En un comunicat, la nova associació ha dit que consideren que aquelles declaracions “inciten a l’hostilitat i la discriminació cap a persones immigrants, majoritàriament menors i famílies en situació d’extrema vulneració”. En el text, escrit en castellà, el col·lectiu opina que “aquest tipus de discurs, més propi d’un míting a Torre-Pacheco que d’un representant públic compromès amb els drets fonamentals, no només està basat en falsedats jurídiques i administratives, sinó que representa un intent clar de desviar el focus” del que qualifiquen com a “pròpia inacció política, utilitzant la por a l’estranger com a arma electoral”. I creuen que hi apareixen “tres falsedats”.

D’una banda, afirmen que és fals “que empadronar una persona sigui una decisió política o discrecional”, perquè “no és una concessió ni una política voluntària, sinó una obligació legal recollida a la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local”.

En segon lloc, apunten que no és cert “que empadronar una persona comporti atorgar-li automàticament un lloc de treball” perquè entenen que es vol “vincular l’empadronament de persones migrants amb el suposat regal d’un lloc de treball públic”. També neguen “que els plans d’ocupació municipal destinats a col·lectius vulnerables siguin equivalents a la contractació com a personal funcionari” i que “aquestes iniciatives, si n’hi ha, solen consistir en programes temporals d’inserció laboral i no atorguen drets propis d’una plaça pública”.

En tercer lloc, consideren fals que amb aquesta moció “es prioritzi els de fora davant dels 500 aturats de la Seu”. Sobre aquest darrer punt, Amigos del Pueblo de Colombia afirma que “durant el seu mandat com a alcalde, no va presentar ni una sola moció, pla d’ocupació, formació o mesura efectiva per a aquest col·lectiu” i opinen que “el seu sobtat interès pels aturats només apareix ara, com a excusa per a atacar els que ni tan sols tenen veu ni recursos per a defensar-se”. En el comunicat, conclouen que “el senyor Fàbrega llança un missatge perillós: que els que arriben d’Andorra amb diners per a invertir en promocions immobiliàries de luxe sota el braç sí que són benvinguts, però els menors migrants en situació de desemparament han de ser tractats com a escombraries, com ho demostra”, creuen, “el tracte que han rebut des de la seva expulsió per part de les autoritats andorranes”. Finalment, també al·ludeixen al que qualifiquen de “racisme institucionalitzat” i a l’article 510 del Codi Penal espanyol sobre delictes d’odi. En aquest sentit, han dit que no descarten fins i tot “emprendre accions legals per possible incitació a l’odi”. 



La moció aprovada vol afavorir la contractació d’estrangers

El punt al qual es fa referència és el sisè de la moció debatuda dilluns passat i que, en aquest i d’altres punts, es va aprovar amb els vots favorables de Compromís i la CUP. I exactament, el redactat acordat pels dos grups reclama que “tot i que la Llei d’Estrangeria espanyola no pot ser modificada des de govern local, l’Ajuntament impulsi iniciatives per a garantir ocupacions laborals dignes per persones migrades, facilitant la regularització administrativa a través de la feina”. El text, tot seguit, explicita que “això inclou mesures com assegurar que una part de la plantilla pública sigui formada per persones migrades, així com la creació d’una agència municipal de cures que dignifiqui i formalitzi el treball, especialment de les dones estrangeres cuidadores de la gent gran, obrint vies legals de regularització i millorant les condicions laborals”

El text proposat també contemplava adaptar els serveis públics a aquesta major arribada de població estrangera, assegurar-los habitatge assequible, eliminar taxes extraordinàries per a tràmits d’estrangeria i “facilitar ocupació laboral” als nouvinguts, incloent una reserva de places a l’Ajuntament per a immigrants en situació irregular, si s’escau mitjançant subvencions. Dos dels vuit punts de la moció, però, dos d’ells no van tirar endavant perquè l’equip de govern es va abstenir: el punt número 1, en què la CUP exigia que el consistori fes “un missatge clar i contundent” contra el Govern d’Andorra i “assenyalar” l’executiu andorrà com a “veritable responsable”; i el punt 3, en què es demanava garantir l’empadronament en tots els supòsits. En aquests dos temes hi ha hagut 7 vots en contra, 2 a favor i 7 abstencions. 

En un comunicat posterior a l’aprovació, d’altra banda, l’equip de govern ha volgut puntualitzar “que qualsevol incorporació a la plantilla municipal es fa a través dels programes del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)”, i subratlla que “els funcionaris locals s’han d’incorporar seguint els quatre principis bàsics que regulen tots els concursos-oposicions per a la seva contractació que són: capacitat, transparència, mèrit i igualtat”. Tot i això, han reiterat que “si es fa dintre d’aquest marc”, creuen que “la potencial incorporació de persones migrades pot servir no només per a millorar el servei públic, sinó també per a garantir els seus drets i potenciar el paper de l’administració pública en el foment de polítiques de contractació justes i exemplificadores”. Junts i ERC van votar en contra de tota la moció i s’han mostrat crítics amb el discurs de la CUP en aquesta qüestió, especialment en les crítiques cap a Andorra, perquè consideren que des d’aquest grup “posen més llenya al foc” en un tema “complex”.

[do_widget id=category-posts-pro-64]