En medicina, l’hora daurada (golden hour) és el primer període crític d’aproximadament 60 minuts després que una persona pateix un trauma greu o una emergència vital (com hemorràgies massives, politraumatismes, xoc, lesions cranioencefàliques, etc.).
Per què és tan important aquesta primera hora?
- El temps és un factor pronòstic clau
Molts traumatismes provoquen deteriorament ràpid per pèrdua de sang, fallada d’òrgans o inflamació severa. Intervenir aviat pot evitar que el pacient entri en un estat irreversible de xoc. - Tractament precoç = més supervivència
En múltiples estudis, els pacients que reben atenció definitiva (quiròfan, estabilització avançada, control d’hemorràgies) dins de la primera hora presenten millors resultats. - L’atenció prehospitalària marca la diferència
La cadena de supervivència comença al lloc dels fets:- reconeixement ràpid,
- activació dels serveis d’emergència,
- primers auxilis,
- transport ràpid a un centre adequat (preferentment unitats de trauma).
Què inclou l’atenció durant l’hora daurada?
- Control d’hemorràgies (torniquets, compreses hemostàtiques).
- Asseguraria aèria i ventilació.
- Estabilització hemodinàmica (fluids, transfusions segons protocols de dany controlat).
- Immobilització de lesions (columna, fractures).
- Transport ràpid a un hospital amb capacitat quirúrgica.
El terme va ser popularitzat pel cirurgià R. Adams Cowley, als Estats Units, a mitjan segle XIX, quan va observar que molts pacients politraumàtics que arribaven tard a l’hospital tenien molta menor supervivència. Encara que avui es parla més de “temps crític” que d’una hora exacta, el concepte continua essent fonamental en medicina d’emergències.