La disposició addicional tercera de la Llei Qualificada de Relacions Laborals, vigent des de l’1 de febrer del 2019, diu textualment: «S’encomana al Govern que, en el termini màxim d’un any de l’entrada en vigor d’aquesta llei, elabori un estudi relatiu a la possibilitat de crear un fons de capitalització que s’haurà de nodrir amb aportacions de l’empresari i de la persona assalariada, amb la finalitat de dotar de forma periodificada els passius socials, donar suport a les activitats formatives, complementar prestacions de jubilació, assegurar la percepció total o parcial de les quantitats corresponents en cas de resolució de la relació laboral, o qualsevol altra finalitat que es pugui considerar oportuna».
Si ja ha estat realitzat l’estudi en qüestió, crec que seria bo que, en un exercici de transparència, les recomanacions que conté, el Govern les passés a les organitzacions empresarials, als sindicats i a l’opinió pública en general, per tal de que en puguin fer una valoració, amb la finalitat d’aportar millores a la proposta legal que eventualment es presentarà en el seu dia al Consell General, per a tirar endavant el projecte de constituir plans d’empresa. Crec que el Govern els hauria d’aprovar individualment i garantir-ne el bon ús finalista.
Quan els fons de capitalització tenen caràcter púbic, al meu parer ofereixen una major garantia que no pas si són privats. Per tant, crec que seria més adient destinar recursos a augmentar la cotització de vellesa a la CASS, en lloc d’emprar-los per a nodrir uns fons de capitalització privats que, com podem observar, es pretén que cobreixin un nombre elevat de conceptes que potser no podrà abastar, llevat que s’estableixin altes quotes d’aportació als fons.
En el cas de que la proposta prosperi, crec que l’aportació d’empresaris i assalariats als fons privats, haurien de cotitzar a la branca de jubilació de la CASS com part del salari. Altrament es condemna a la branca de jubilació (Fons de Reserva de Jubilació) a un paper residual o directament a l’extinció.
Contribuir alhora a dos fons, al de vellesa (FRJ) i al de capitalització com probablement succeirà, dona com a resultat l’encariment considerable de cada lloc de treball, resta competitivitat a les empreses i minva els revinguts de les famílies, en un entorn per dissort encara inflacionista.
La major esperança de vida justifica que es canalitzin més recursos al Fons de Reserva de Jubilació. Amb tal finalitat es podrien emprar els impostos del tabac o els excedents de caixa d’Andorra Telecom o FEDA. O fer com a Luxemburg que tenen una única quota de cotització a la seguretat social, dividida a parts iguals entre govern, empresaris i assalariats.
En matèria de pensions de vellesa som lluny del que fa el nostre entorn. Els nostres països veïns hi dediquen un 12% del seu PIB, mentre Andorra només hi esmerça un 6%. No ha transcendit quines són les exigències de la Unió Europea en aquest àmbit. Seria molt interessant saber-les.
Al meu entendre s’hauria de constituir un sol fons públic de garantia salarial, en lloc de privats, tants com empreses hi han registrades al país, amb la finalitat de cobrir el risc de no percebre el salari i deixar pendents de pagament cotitzacions, en cas de fallida de l’empresa.
Voldria equivocar-me, però em sembla que allò que es pretén és traslladar als assalariats una part de les depeses generals de l’empresa, com pot ser els passius socials, la formació o la indemnització per acomiadament. Entre els passius socials podem trobar les prejubilacions.
A la meva manera de veure, per part de l’empresa seria una forma de capitalitzar els guanys i socialitzar una part de les despeses generals que fins ara anaven exclusivament a càrrec de l’empresa. El plantejament crec que seria del tot acceptable pels assalariats si al mateix temps fossin accionistes de l’empresa on treballen, com sovint succeeix a Alemanya, on bona part dels grans empresaris estan oberts a aquesta fórmula de participació dels seus treballadors en els beneficis, com a accionistes.
Als plans d’empresa, tal com es comencen a dibuixar, no crec que s’hi puguin acollir les petites empreses del país (ho són la majoria), ni per la seva dimensió ni pels recursos que generen. Esperem a veure que en diu de tot plegat l’estudi encarregat al Govern.