Amb la voluntat de donar resposta a l’envelliment de la població, el Ministeri d’Afers Socials ha augmentat les prestacions i serveis destinats als majors de 65 anys, com l’increment de les places a les residències i la posada en marxa de pisos amb suport per a la gent gran. Així se’n desprèn de l’auditoria externa d’eficàcia i d’eficiència del sistema de serveis socials i sociosanitaris del Ministeri d’Afers Socials del període 2022-2024, elaborada per l’empresa Antares Consulting i presentada aquest dilluns a la Comissió legislativa d’Afers Socials del Consell General.
El document destaca positivament els projectes d’una nova residència a Encamp, amb 130 places, i els pisos amb suport de Sant Julià de Lòria, amb 54 places, els quals s’estan executant i estaran disponibles entre finals de 2026 i inicis de 2027. Amb aquests dos projectes, segons l’auditoria, el nombre total de places residencials per a les persones grans a Andorra passarà de 378 actuals a les 562 places. I, per tant, això suposarà assolir les 4,2 places per cada 100 persones grans (13.430 l’any 2024) a Andorra, i situar-se en els estàndards internacionals.
“De l’auditoria se n’extreu l’esforç del Govern per a poder disposar de tots els serveis per a donar resposta a les necessitats sociosanitàries derivades de l’envelliment de la població”, assenyalen des de l’Executiu. Entre el 2022 i el 2024, el col·lectiu de gent gran ha experimentat el creixement més significatiu, passant d’11.141 a 13.521 persones ateses, un increment del 21% que reflecteix l’augment de necessitats sociosanitàries.
Més esforços per a atendre les necessitats de la població
L’auditoria també recull que “entre el 2022 i 2024 s’han augmentat els recursos, tant econòmics com personals, del Ministeri d’Afers Socials”. Aquests esforços es veuen reflectits en l’augment del pressupost destinat al Ministeri en 6 milions durant aquest període, així com l’augment de 17 professionals que hi treballen des de 2021. Del total de 42,6 milions de pressupost de 2024 del Ministeri, el 30% dels recursos (12,6 milions d’euros) es van destinar específicament a actuacions orientades a la gent gran, mentre que el col·lectiu de discapacitat va rebre un 23% del pressupost (9,8 milions d’euros), i les polítiques adreçades a persones i famílies van concentrar el 28% (11,8 milions).
“El compromís del Govern per a la millora del poder adquisitiu i per a acompanyar la ciutadania, especialment aquella que es troba en situacions de vulnerabilitat, es tradueix en un increment dels esforços tant en l’àmbit dels recursos humans com pressupostaris”, ha assegurat la ministra d’Afers Socials, Trini Marin, durant la presentació de l’auditoria.
Atenció urgent sense temps d’espera
Pel que fa als temps de resposta en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris dirigits a la infància, l’adolescència i la gent gran, aquests varien segons la urgència del cas. Concretament, l’auditoria indica que aquells més urgents tenen circuits prioritaris que permeten activar recursos en menys de 24 hores. En el cas de la dependència i les persones grans, s’assignen els recursos habitualment en menys d’una setmana, i en situacions urgents en menys de 24 hores.
Altres serveis que no tenen aquest component d’urgència, com els d’atenció ordinària a famílies o la valoració del grau de discapacitat, poden presentar terminis més amplis, amb una mitjana de resolució entorn dels dos mesos. I el procés de valoració de la discapacitat es mou en un temps de resolució de 76 dies, tot i que la meitat de les sol·licituds es resolen en menys de 50 dies. Aquests terminis, però, són menors que els existents als països veïns, que en alguns casos poden arribar a 330 dies, segons l’indicat a l’auditoria.
Recomanacions de l’auditoria externa
Finalment, l’informe identifica algunes àrees de millora que requeriran l’atenció en els pròxims anys per part del Ministeri d’Afers Socials. En aquest sentit, formula recomanacions orientades a l’avaluació de la satisfacció dels usuaris beneficiaris; al reforç de la capacitat d’inspecció preventiva; el compliment de les ràtios de cobertura fixades per l’atenció primària, l’atenció a domicili i l’atenció residencial; i les polítiques proactives de prevenció.
Entre les accions proposades destaquen: l’establiment d’una avaluació anual de satisfacció en tots els serveis mitjançant qüestionaris obligatoris i sistemàtics, per a mesurar de manera continuada la qualitat percebuda; l’ampliació de recursos humans de l’àrea encarregada de la inspecció i desenvolupar un marc normatiu específic, així com implantar un sistema digital de registre i seguiment; o l’impuls de polítiques d’envelliment actiu i manteniment de l’autonomia al domicili, així com protocols d’intervenció precoç i coordinada entre serveis socials, salut, educació i economia, per a anticipar situacions de vulnerabilitat i prevenir l’exclusió social.