El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) ha inaugurat aquest dimarts, 15 de juliol, una nova estació meteorològica automàtica (EMA) a Bonabé (Isil i Alòs, Pallars Sobirà). L’estació s’ha instal·lat a una cota de 1.693 metres, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu, en una zona de cota mitjana, i s’ha presentat en un acte a la Casa de l’Os Bru dels Pirineus. Durant la inauguració, la directora del Servei Meteorològic, Sarai Sarroca, apunta que “a cotes mitjanes ens faltava alguna representació d’altres sensors com el de gruix de neu, i per això hem decidit impulsar-ho amb l’EMA de Bonabé”.
Aquesta estació s’afegeix a sis més que té l’entitat al Pallars Sobirà: Salòria (2.451 m), Bonaigua (2.266 m), Espot (2.519 m) i Certascan (2.400 m), a més de Sort i Tírvia, que són essencials per a seguir la meteorologia i fer estudis tant meteorològics com climàtics de l’alta muntanya. “Amb aquesta nova estació, ascendeix a 188 les estacions meteorològiques que té el Servei Meteorològic al país”, apunta Jordi Cateura, cap d’Estacions i Observacions Meteorològiques, durant l’acte.
En la inauguració també ha intervingut el cap de la Unitat de Sistemes d’Observació Meteorològica, Roger Vendrell, destacant “l’autonomia de l’estació, ja que s’alimenta per placa solar i mesura la temperatura, humitat relativa, gruix de neu, radiació solar i precipitació”. A banda, s’ha comptat amb la participació de responsables del Parc Natural de l’Alt Pirineu, així com el president de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Isil i Alós, Guillem Esteban Isus.
Escalfament a l’alta muntanya
La instal·lació de l’estació de Bonabé s’emmarca dins els objectius del projecte europeu Life Pyrenees4Clima, que estudia els efectes de l’escalfament global a l’alta muntanya. “Des del Servei Meteorològic de Catalunya tenim la gran tasca de posar ordre a totes les dades meteorològiques disponibles per al Pirineu i analitzar com evoluciona la coberta de neu, les precipitacions diàries i per hores i entendre millor com afecta l’escalfament a les cotes altes de la muntanya, ja que molts estudis apunten a uns efectes més ràpids del canvi climàtic en aquestes zones”, explica Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorològic al respecte.