Mitjançant l’acció decidida de l’honorable senyor Pau Claris i Casademunt, 94è president de la Generalitat de Catalunya, el 18 de gener de 1641, Catalunya es convertia en una república, sota la tutela militar francesa, estatus que durà ben poc. No hi hagué proclamació formal sinó una desvinculació amb Felip IV, rei d’Espanya. El dia 23 d’aquell mateix mes i any Lluís XIII de França fou reconegut com a rei. Mentre tot això succeïa, en Pau Claris i Casademunt moria el 27 de febrer de 1641, suposadament víctima d’enverinament.
Segons el nunci apostòlic que hi havia aleshores a Madrid, la mort d’en Pau Claris i Casademunt, pel que semblava, havia estat fruit dels desacords de la Generalitat de Catalunya amb la monarquia hispànica. Així ho feu saber al Papa. El secretari de l’honorable, en Rafel Nogués, morí en pocs dies de diferència amb els mateixos signes de malaltia, la qual cosa, no cal dir-ho, referma les sospites d’enverinament.
Pau Claris i Casademunt (1586-1641), nascut a Barcelona, la seva família provenia de Berga. Foren destacats juristes a la capital del Principat. Pau Claris es doctorà en dret civil i canònic. L’any 1612 fou nomenat canonge d’Urgell. Per mèrits propis, a aquest important personatge de la historia de Catalunya, la Seu d’Urgell i Barcelona li tenen dedicada una de llurs principals artèries urbanes.