La Josefologia és una branca particular de la teologia que se centra bàsicament a estudiar la figura de Sant Josep com a persona creient, espòs just i exemplar, així com en el paper que exerceix en la salvació de Crist.
Aquesta ciència és relativament moderna i es troba encara en l’actualitat en constant evolució. La devoció a la figura de Josep es remunta ja als anys 800 dC, si bé, el seguiment més pròxim es situa entre els segles XVI i XIX; anys en què es creen entre altres la Primera Església dedicada a ell (San Giuseppe dei Falegnami, a Roma), el Cordó de Sant Josep a Anvers cap al 1657 o l’escapulari de Sant Josep dels Caputxins en 1880.
El 1950, a més, comencen a crear-se centres específics d’estudis especialitzats en la Josefologia, com els creats a Valladolid, l’oratori de Sant Josep a Mont-real (el Canadà) o el de Literbo a Itàlia.