Cada persona és un món, i les nostres vides són sempre diferents de les dels altres, però malgrat això podem trobar alguns factors comuns que solen donar-se en la majoria dels casos en què apareix aquest problema.
Ens van ensenyar a ser forts i no distreure’ns amb les roques, els nervis, inseguretats, por, tristesa, ansietat.
Doncs aquesta també sóc jo.
Em poso nerviosa quan entro en un lloc sense conèixer ningú, quan he de parlar amb persones més intel·ligents que jo, procuro dissimular però estic tremolant.
Soc conscient que hi ha moltes persones que m’observen a mi, he intentat controlar tot el que faig i, com que és impossible, em ve l’ansietat. Fins i tot moltes vegades tinc ansietat abans de sortir a parlar-ne.
No obstant, crec tenir clar que aquesta forma d’estrès és diferent de quan dialogo amb algú, sense ser envoltada de públic. També soc, de vegades, tímida, encara que d’aparença no ho sembli, em dol i tinc por a la possibilitat de ser valorada negativament pels altres, i aquesta preocupació fa sobre estimar-me i, amb la qual cosa, em genera malestar des de les primeres paraules.
També sóc una mica introvertida i em costa feina centrar-me en allò que està passant al meu voltant, en comptes de centrar-me en els meus pensaments.
Per això, em sento en desavantatge pel que fa als altres.
Em diuen que he de ser conscient del meu estat d’ànim i dels meus sentiments per tal de que actuessin en conseqüència, si no estic nerviosa sé que he d’actuar amb precaució i tranquil·litzar-me, perquè el meu estat d’ànim em pot fer equivocar en la meva forma d’actuar o dir.
Com he de pensar abans de parlar i actuar? Les meves paraules o actes han de ser fruit d’una reflexió prèvia i no de la impulsivitat.
He de saber que, quan soc impulsiva i no reflexiono abans, alguna de les paraules em podria perjudicar. Si poso un somriure pot semblar que m’estigui burlant de la persona.
L’humor de vegades em pot relaxar, però, segons amb qui estigui parlant i quin tipus de comentaris faci, puc complicar més la situació.
He de buscar temps per a pensar en mi mateixa.
Hauria de tenir el propòsit d’aconseguir cada dia un moment de tranquil·litat i de soledat, per a poder pensar sobre les meves idees, emocions, etc.
Perquè el ritme frenètic que la societat ha imposat a la meva vida m’hauria de fer reflexionar sobre mi.
Crec que és important crear l’hàbit de la meditació, la qual, em faria reflexionar i portar-me al meu interior on es podria veure com soc, tal com soc, acceptar-me i poder, així, ajudar-me, a ser més feliç.
La meditació crec que em portaria directament a la il·lusió, perquè sense meditació es viu en la felicitat de l’ignorant. No escolto i, aquest, és el meu gran problema, si escoltés més i parlés menys sens dubte seria molt més intel·ligent i tindria molts menys problemes.
Mantenir-me en calma, deixar parlar, però, això sí, sense deixar-me trepitjar.
Quan estic massa nerviosa he de saber que no em puc passar de la ratlla, sempre responent amb tota l’educació i la tranquil·litat que pugui tenir en aquell moment. Incloure un “si us plau, deixa’m de parlar-me d’aquesta manera”.
Perquè les meves emocions s’acumulen al meu cos i acabaré tenint un brot molt fort de la meva malaltia, la fibromiàlgia.
He de reflexionar més, perquè és molt important per a la meva salut, hi ha una dita que diuen, que ment sana, cos sa.