Espècies en perill d’extinció: L’ermini

Un exemplar d'ermini (Gencat.cat)
Un exemplar d’ermini (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

L’ermini és un mamífer de cos allargat que pesa entre 100 i 300 grams i és més gran que la mostela. El pelatge és marró clar durant l’estiu i blanc durant l’hivern, però la punta de la cua és sempre negra. El canvi del color del pelatge del dors depèn del fotoperíode: a més hores de llum canvia a marró, a menys hores de llum, canvia a blanc.

La separació entre el pelatge dorsal (marró) i el ventral (blanc) és recte, no sinuós. La cua és curta en referència al cos i la mida va en contra de la regla de Bergmann, a més latitud, més petita. Els mascles són un 25 % més grans que les femelles (dimorfisme sexual). Presenta glàndules anals, però també té glàndules odoríferes a la panxa, a les galtes i als costats.

Grau d’amenaça: vulnerable.



Hàbitat

  • Pot viure a molts hàbitats diferents al llarg de la seva distribució: tundra, boscos, rius, alta muntanya, costes, etc.

  • A la península Ibèrica se’l troba des del nivell del mar fins als 1.800 m d’altitud, però al contrari que a la resta d’Europa, a Catalunya i els Pirineus només habita a l’alta muntanya, per sobre dels 2.000 m d’altitud, en extensions molt reduïdes.



Distribució

  • És una espècie que viu a Euràsia i Amèrica del Nord i és de distribució circumpolar, des d’Alaska fins al Japó. Es va introduir a finals del segle XIX a Nova Zelanda, on ha provocat molts problemes a la biodiversitat de les illes, ja que especialment depreda els nius sobre terra d’ocells amenaçats.

  • A Catalunya es troba a l’estatge alpí de les comarques pirinenques (Aran, Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès). També es pot localitzar aquesta espècie al Principat d’Andorra.



Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]