Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
El tauró martell comú (sphyrna lewini) pateix un continu declivi d’individus madurs. A l’estat espanyol està inclosa en el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, però en molts altres països la seva preservació és total i està catalogada com a espècie amb perill de desaparèixer ja que molts factor juguen en contra: contaminació, determinats sistemes de pesca, plàstic en l’hàbitat marí, etc.
El peix martell es una espècie pelàgica oceànica que es troba habitualment entre els 0 i els 20 metres de fondària, encara que pot estar també entre els 0 i els 200 metres. Aquesta espècie de tauró habita en zones costaneres i a mar obert, tant en aigües temperades com en aigües tropicals. Es localitza a l’oceà Índic, a l’Atlàntic oriental i a l’Atlàntic occidental i, fins i tot, al mar Mediterrani, i a l’oceà Pacífic.
Descripció
Aquesta espècie forma part del grup de taurons martell. Com tots els taurons martell, un tret molt característic respecte a altres tipus de tauró és el cap en forma de T o martell, en els extrems del qual hi ha els ulls i els orificis nasals.
El cas del peix martell es distingeix dels altres taurons martell pel perfil que té en el centre del cap, el marge lateral del qual té tres lòbuls i cap incisió central. Presenta una aleta dorsal mitjanament alta i una mica inclinada cap enrere i una segona aleta dorsal més petita. L’aleta caudal és heterocerca. La seva coloració és grisosa amb tonalitats entre marrons i verdes a la part dorsal i, més clares, a la part ventral. Pot assolir una mida màxima d’entre 3 i 4 metres de longitud total.
Reproducció
El peix martell es reprodueix per viviparisme placentari. Assoleix la maduresa sexual quan adquireix una mida d’entre 250 o 300 centímetres de longitud. Les zones de cria se situen en aigües d’entre 16 i 23 graus i en fondàries d’uns 10 metres aproximadament. El període de gestació de les femelles dura de 10 a 12 mesos, i tenen entre 25 i 45 cries.
Alimentació
Les preses més comunes d’aquesta espècie són els calamars i els teleostis, com el lluç i el sorell. Tot i així també s’alimenten de crustacis i d’altres taurons i rajades.
Comportament
Els exemplars joves solen anar en grups quan realitzen les migracions, i s’allunya de la costa, mentre que els adults segueixen el patró contrari i s’acosten a alimentar-se habitualment a menys profunditat. Són nedadors molt actius.