El Tractat de Letran són un acords existents des de fa 97 anys, entre la Santa Seu i el que aleshores era el Reialme d’Itàlia. Foren signats al Palau de Letran, l’11 de febrer de 1929, entre l’Estat italià, representat per Benito Mussolini i la Santa Seu representada pel Cardenal Gasparri, secretari d’Estat del Papa Pius XI.
Una primera part del document donava solució política a les diferències sorgides arran de la unificació d’Itàlia en el 1870, quan el papat perdé els seus territoris. Una segona part consistí en establir una quantiosa suma com indemnització en favor de la Santa Seu, una part en metàl·lic i la resta en bons de l’Estat italià. Una tercera part marcava la posició de l’Església Catòlica a Itàlia. Els historiadors no es posen d’acord sobre quina suma rebé l’Estat del Vaticà
A partir de la signatura del tractat, el catolicisme esdevenia la religió oficial de l’Estat italià, el Papa reconeixia a l’Estat italià, perdia els seus antics estats pontificis i acceptava ser sobirà, amb poder terrenal, només de l’Estat de la Ciutat del Vaticà, de 48 hectàrees, el més petit del món. En el 1946 la República Italiana, separà l’esglesia de l’Estat, deixant vigent la resta de l’articulat del tractat.
Tot plegat fou el resultat de l’hàbil maniobra política de Mussolini. Cercava legitimar el seu poder polític davant el poble italià i consolidar el suport eclesiàstic al règim feixista. Representà una victòria per a ambdues parts: el Vaticà guanyava autonomia i reconeixement internacional. Mussolini, per la seva part, enfortí la seva legitimitat política.