El Centre Nacional d’Informàtica d’Andorra fou creat el 26 de desembre de 1974 i fou dissolt el 13 de desembre de 2001, convertint-se en un òrgan administratiu integrat a l’administració central, perquè l’activitat de l’ens tenia pràcticament com a únic destinatari el Govern. En origen, el Centre Nacional d’Informàtica d’Andorra prestava serveis a l’Administració general, comuns i entitats parapúbliques, especialment a la CASS. Al llarg del anys, paulatinament, es va anar passant d’una informàtica centralitzada a una de distribuïda, més cara i menys eficient.
No cal dir que una informàtica centralitzada, com la d’aleshores, tenia i té un cost enormement inferior a la distribuïda, practicada actualment. Ara, cada entitat pública o parapública d’Andorra té el seu propi departament d’informàtica amb una plantilla a càrrec, amb el cost que això suposa.
En lloc de disposar d’un sol entorn informàtic centralitzat en tenim tants com entitats públiques i parapúbliques hi ha al país. A grosso modo multipliquem pel nombre d’entitats la suma del cost de l’ordinador, el programari i el manteniment tant del sofware com el hardware. Per cert molt elevats.
Les potents eines informàtiques que existeixen actualment permetrien a l’Administració retornar a la informàtica centralitzada compartint recursos i informació. Una sola eina serveix per a entorns ben diferents. La factura de la compra i manteniment del software no seria tan elevada com ara ho és.
Entre els múltiples avantatges de la informàtica centralitzada en voldria assenyalar un parell de ben concrets. Es podria aprofitar l’obertura d’una rasa per a altres actuacions programades, cosa que no succeeix ara. Per un altre costat, es podria tenir digitalitzat un mapa de les conduccions soterrades, per a trobar llur ubicació amb un marge d’error d’uns pocs centímetres.
Si com sembla, actualment, s’està plantejant una reforma del funcionament de l’Administració andorrana, seria bo que els que l’han de dur a terme valoressin els pros i contres de retornar a la informàtica centralitzada, tenint en compte l’enorme estalvi que suposaria per a l’erari públic.