Truita de patata, ceba i formatge

Ramon Font
Ramon Font, gastrònom

Molts cops ens deixem guiar pel títol quan volem veure una pel·lícula, però, la realitat és que de vegades l’encertem i de vegades, no. Doncs, el mateix passa a la cuina. Sovint, el nom d’un plat ens pot despertar grans expectatives i acabar un xic desencisats i, altres, quan menys esperàvem d’aquella recepta, ens sorprèn i ens aporta una satisfacció inesperada. Ja sabeu que, al final, a la cuina, es tracta de que allò que mengem, per simple que sigui la seva elaboració, faci gaudir tots els nostres sentits.

Tot això ho dic perquè no podem menysprear plats com, per exemple, la truita de patata. Mai! Jo, xalo amb un bon “pintxo” de truita de patata (sucoseta i amb ceba) i unes llesques de pa amb tomàquet rematades amb un rajolí d’oli d’oliva verge extra arbequina. Al final, és la qualitat del producte, el seu sabor, la cocció i un petit cúmul d’elements els que donen el valor a una recepta.

Total, tot aquest preàmbul per a que entengueu perquè m’he decidit avui per una truita de patata, malgrat que sigui de fàcil elaboració. En el meu cas no persegueixo una estrella Michelin, busco xalar a la cuina i xalar menjant. Ah! I que també ho facin els que m’envolten.

Finalment, vaig optar per elaborar una truita de patata amb ceba i formatge. A les truites de patata sempre hi poso ceba (m’agrada el punt dolç que dona) i, en ocasions, per guanyar en caràcter, també hi incorporo algun dent d’all a bocinets petits (no sempre).

Els ingredients que intervenen a la recepta són pocs, per això, mireu que la seva qualitat sigui la millor possible. Uns ous de corral, una patata que contribueixi a la cocció correcta, una ceba més aviat dolça, un formatge cremós i un bon oli d’oliva afegiran un plus al resultat final.

A la feina! Tallem les patates i les cebes amb una mida ni gran, ni petita. Calculem els ous que utilitzarem segons la grandària de la truita que vulguem i ens proveirem d’un formatge a llenques que pot ser des d’un havarti, passant per un gouda o un emmental. Aquí, segons les vostres preferències, però, sobretot, que sigui un bon formatge i no trossos de plàstic.

Comencem sofregint la ceba amb oli i quan ja comenci a agafar el punt transparent, llavors, hi afegim la patata. Com que no l’haurem tallat massa grossa, la patata i la ceba es couran conjuntament, alhora (salem). En paral·lel, en un recipient tipus bol, batrem els ous.

Quan patata i ceba hagin agafat aquell punt més aviat daurat, fregit, aleshores retirem la paella del foc i, el seu contingut, l’introduïm dins del bol i el remenem bé perquè tot quedi ben xop, amarat dels ous batuts. La pasta que tindrem al bol (ous, patata i ceba), la posarem a la paella que haurem tornat a posar a un foc fort i amb un nou raig d’oli. ALERTA! No poseu tota la pasta. Només la meitat. La resta s’incorpora just després de posar-hi les llenques de formatge.

No cal dir que la paella en la qual heu de fer les truites ha de ser la més “mimada” i més ben cuidada de la casa. Res fa més ràbia que se t’enganxi un tros de truita a la paella. Bé, que se’t caigui en girar-la tampoc és massa divertit.

Seguim! Tenim tan sols la meitat de la barreja dels ous, patata i ceba a la paella. Sense perdre temps, tan sols uns segons perquè es quallarà ràpid, hi posem damunt les llenques de formatge i, a continuació, les tapem amb la resta de la pasta que havíem reservat al bol. A partir d’aquí ja heu d’actuar com si féssiu una truita convencional. Això vol dir que la truita quedi ben segellada dels dos costats (rosseta) i de l’interior dependrà de com us agradi. És a dir, o més sequeta o més sucosa.

I ja ho tindríem. La recomanació és de servir-la no massa temps després de la seva elaboració per tal que, en tallar-la, la truita deixi anar del seu interior el formatge que s’haurà fos per l’alta temperatura. Veure regalimar el formatge és brutal, però, assaborir conjuntament la patata i la ceba fregides amb l’ou i amb el toc que li aporta el formatge, això, és encara més espectacular.

Ho dic perquè, a mi, amb la darrera truita que vaig fer em vaig encantar fent-li fotos i, aquesta, es va refredar una mica. Tot i així, el formatge encara que em va donar l’alegria de veure’l fos.

Animeu-vos i proveu de fer-la. A més, us recomano d’acompanyar el formatge amb llenques de pernil dolç o salat, amb cansalada… Com sempre dic, la cuina és un laboratori d’experiències agradables.

Fins al proper article.

 

TOTES LES NOTÍCIES