“Avui hem presentat en roda de premsa la Proposició de llei qualificada d’organització i funcionament dels comuns, fins ara, el funcionament i l’organització interna dels comuns estava regulat únicament pel Reglament de funcionament dels comuns de desembre de 1995 i la seva posterior modificació del 2011. Entenem que una normativa d’aquesta importància necessita un rang superior, com és de Llei qualificada.
El text recull bona part dels preceptes ja existents, als quals dota de major poder legal, a la vegada que n’actualitza alguns o n’introdueix de nous amb els objectius, abans esmentats, de buscar una major transparència i formes de fer més democràtiques en el si de les corporacions parroquials. Tot i això, cal esmentar que es deixa un ampli camp perquè cada comú desenvolupi les especificitats que consideri convenients en el seu funcionament i organització interna, respectant sempre, però, el marc general.
La llei preveu, una definició i reglamentació d’altres òrgans i figures comunals, com són el mateix consell de comú, la Junta de Govern, el secretari o secretària general o les comissions.
Un altre òrgan, en aquest cas supracomunal, que queda regulat i reglamentat a la llei és la reunió de cònsols. Fa anys que aquestes trobades s’estan portant a terme i no es pot negar que en molts temes poder ser una fórmula interessant per a impulsar la col·laboració entre les administracions que permeten una coordinació més gran de determinades polítiques i actuacions, així com una major eficiència en la gestió dels recursos públics. Ara bé, el funcionament d’aquest òrgan no està regulat per llei i, tenint en compte la importància de les decisions que s’hi prenen, és interessant poder-ne definir clarament el seu funcionament i la seva organització, com es fa en aquest text.
Un punt important d’aquest text és posar remei a certes mancances del funcionament actual dels comuns que afecten greument la qualitat democràtica de les nostres institucions. Així ho va fer palès el mateix Raonador del Ciutadà en l’expedient número 200/24, en resposta a la queixa que es va fer per part dels consellers de la minoria del comú de la Massana. Així doncs, i per a posar solució a aquestes mancances, es vol, per exemple, reforçar el paper de les minories. Amb el sistema vigent la participació en els afers públics i, per tant, la representació d’aquells ciutadans que els han donat suport a les eleccions, depèn molt de la forma de fer de cada majoria.
És per això, que el text garanteix, entre altres mesures, el dret d’informació dels consellers i de les conselleres i regula quin procediment s’ha de seguir per a fer les peticions de demanada d’informació.
En l’àmbit econòmic, es preveu una partida específica destinada a cobrir les despeses de funcionament dels grups polítics. S’opta, en aquest cas, per una quantitat que sigui proporcional als vots obtinguts a les eleccions i al nombre de representants obtinguts. Es tracta, a nivell pràctic i amb la pertinent adaptació, de traslladar als comuns un sistema que ja s’utilitza al Consell General, on els diferents grups parlamentaris tenen una assignació pressupostària que garanteix el seu funcionament.
Un altre aspecte clau per a avançar en la democràcia és donar noves eines de participació ciutadana. Cal anar més enllà d’anar a votar un cop cada quatre anys. Els ciutadans han de poder implicar-se en les decisions del comú i, per això, la llei estableix l’obligació que cada corporació parroquial adopti fórmules per a afavorir-la, com ara consultes populars, fòrum i debats públics o participació tant en l’elaboració d’una part dels pressupostos com en projectes concrets d’obres o serveis”.
Grup Parlamentari Socialdemòcrata